L'any 2013 va arribar ahir amb una targeta de presentació que portava un panorama ben diferent al que va regnar sobre les comarques gironines durant tot el 2012. Tot i que tan sols van ser quatre gotes, la pluja va ser present durant el primer dia de l'any, trencant la dinàmica d'un mes de desembre sec, en el qual a la ciutat de Girona tan sols van caure 0,4 l/m2, segons les dades de l'estació del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). De fet, aquest darrer mes de 2012 ha estat una mostra representativa del que ha estat el conjunt de l'any, el més sec d'aquest segle XXI i el setè en el que s'ha registrat menys precipitació en dades acumulades des de l'any 1906.

Amb 505,3 litres/m2 acumulats durant els 12 mesos de l'any, el 2012 s'ha situat en el "Top 10" dels anys més secs dels quals es tenen registre a l'observatori de Girona des de 1906. Aquest classificació l'encapçala el 1954, any en el que tan sols van caure sobre la capital gironina 419,8 l/m2; seguit del 1947 (459,1 litres) i 1961 (463,6). El 2012 figura en aquest llistat com el primer any més sec del segle XXI, tot i que entre els primers 20 de la llista hi figuren quatre d'aquests darrers 12 anys. Al 2000 van caure un total de 514,9 l/m2, mentre que el 2001 van ser 562,6 i el 2009 584,1.

Segons les dades facilitades pel meteoròleg gironí Gerard Taulé, la població en la qual s'han registrat més precipitacions durant l'any ha estat Tregurà, amb un total de 902,6 litres per metre quadrat. En aquest llistat la segueixen Setcases, amb un 826,2 litres; Sant Hilari Sacalm, amb 749,6; Beuda, on han caigut 705,1 litres; i la Vall de Camprodon, amb un total de 688.

En aquestes localitats, les anomalies respecte la mitjana han estat molt pronunciades, ja que en aquest darrer punt, a Camprodon, hi ha plogut fins a un 63% menys del que ho fa habitualment segons els registres històrics (1123 litres/m2). De fet, les diferències més grans respecte les mitjanes s'han registrat en punts propers al Pirineu.

Un altre fet que ha provocat que el 2012 hagi estat un dels anys més secs dels que es tenen registrat ha estat la manca de tempestes estiuenques. De fet, l'estiu passat les comarques gironines vivien una de les sequeres més extremes de la seva història, i el tercer estiu més sec dels darrers 106 anys. Si de mitjana en un estiu poden caure fins a 155 litres/m2, en els mesos de juny, juliol i agost passats tan sols en van caure 47,2. De fet, el darrer gran episodi de pluges a les comarques gironines encara data del novembre de 2011.

Temperatures més altes

Segons les dades observades a l'estació meteorològica de Girona, la temperatura mitjana de l'any ha estat de 17 graus, fet que situa el 2012 per sobre de la mitjana d'aquest segle XXI, que es troba situada en els 16,8º C, mentre que en el conjunt del segle XX era de 15. La tendència a l'alça s'ha accentuat en els darrers deu anys, ja que també hi va haver temperatures mitjanes superiors als 17 graus al 2011, 2006 i 2003 (17,6º C), així com al 2009 (17,2º C).

Pel que fa els termòmetres, durant el 2012 han destacat dos episodis extrems. D'una banda, l'onada de fred siberiana que va afectar bona part d'Europa durant dues setmanes al mes de febrer, fent baixar gairebé a diari les mínimes per sota dels -5 graus arreu de les comarques gironines. A l'altre costat de la balança, durant els tres mesos d'estiu es van comptabilitzar fins a quatre onades de calor intenses, fent que les màximes s'enfilessin fins els 40 graus en alguns punts i entre els 38 i els 40 en la majoria d'estacions meteorològiques de la demarcació.

De fet, segons un informe de l'Agència Estatal de Meteorologia, totes les temperatures mitjanes mensuals a Catalunya aquest any, excepte les de febrer, han superat els valors de referència calculats entre 1971 i el 2000, i les diferència positives més acusades es van registrar al juny (+2,9 graus), que va ser un dels junys més calorosos dels últims 70 anys, i a l'agost (+2,6), que va ser el segon amb més calor després del de 2003.

Des de l'Agència van recordar també que el 2012 figura entre els cinc anys més calorosos de l'història meteorològica de Catalunya, on la diferència amb la temperatura mitjana està sent positiva ininterrompudament des del 1993. Pel que fa la previsió per aquest any l'Aemet va explicar que després d'una tardor calorosa i una mica plujosa, les previsions a llarg termini indiquen que l'hivern, es preveu amb temperatures i precipitacions normals, és a dir, sense grans alts i baixos respecte la mitjana històrica. Encara que els pronòstics a llarg termini són menys fiables, es preveu que al gener, febrer i març no hi hagi canvis significatius respecte a la mitjana sobre temperatures i precipitacions.