Malgrat que amb les seves primeres declaracions, ("No seré una còpia de Santi Vila" ens va afirmar), la nova alcalde(ssa) figuerenca ens va fer concebre determinades esperances que s'hauria acabat la caòtica i vilatiana "revolució generacional" que des de l'ajuntament ha estat patint Figueres durant els darrers sis anys, la veritat és que, si fem cas a aquella màxima bíblica que deia que "per les seves obres els coneixereu", de moment, la nova primera edil figuerenca es troba lluny de voler o de poder elaborar el seu propi full de ruta i segueix fidelment rumb cap a la Ítaca del seu predecessor, destí que la farà estimbar-se contra Escil·la o ser engolida per Caribdis. No en va ja la CiU figuerenca pot donar la seva majoria absoluta per perduda, encara ens queda per veure quants galeots d'aquesta clova de nou sobreviuran a aquesta surrealista, per figuerenca, odissea.

"Vila no serà un alcalde a l'ombra", ens va prometre també; i potser amb aquesta voluntat ha escomès alguns canvis que a l'hora de la veritat no han fet res més que recordar-nos al Don Fabrizio del Gattopardo amb la seva antològica màxima, "Que alguna cosa deu canviar perquè tot segueixi igual", en aquest cas una estructura municipal de cort faraònica constituïda com a Guàrdia de Corps al servei no de la ciutat sinó de la figura personal de l'alcalde.

A l'ajuntament figuerenc són molt més peremptoris els canvis mentals, procedimentals i estructurals que els canvis personals, malgrat alguns resultin absolutament lògics com el cessament del cap de gabinet, encara que premiat enviant-lo assessorar (?) la Diputació (la vida pública catalana segueix sent un mercat de servituds) i d'altres siguin de dubtosa explicació política com la re-incorporació de l'anterior al nou pinyol felipista encarnant la figura de "Coordinador". Coordinador de què? Coordinador o ulls i oïdes vilatians?

Reconduir aquesta situació, i intentar alliberar-se, si és que verdaderament ho desitja, de l'ombra de Vila, per no acabar sent una versió 2.0 seva, només ho podrà aconseguir l'alcalde(ssa), funcionària de carrera de l'administració local, començant per restituir el respecte i la consideració institucional, professional i pública degudes a tots els càrrecs administratius i funcionaris a partir del principi que l'administració no està al servei del polític de torn sinó de la ciutadania. És a dir, respectant els seus informes i assegurant la seva independència només subjecta a la llei sense més intermediaris.

No és gaire difícil aconseguir-ho: Només ha de pensar quina cara se li hauria posat a ella quan sent secretària dels ajuntaments de Vic o de Castelló, en avisar de la ilegalitat d'una decisió corporativa, l'alcalde li hagués espetat que "no era proactiva amb la gestió de l'equip de govern".

Després? Després tot anirà arribant i d'aquí dos anys potser acabi sortint definitivament el Sol.