La diputada del PSC per Girona Marina Geli va ser un dels cinc representants socialistes que va decidir no oposar-se a la Declaració de Sobirania. L´exconsellera de Salut sap que s´ha obert una escletxa, però afirma que no trencarà amb el PSC. Afirma que la decisió de CiU i ERC de portar l´autodeterminació al primer plenari té un interès partidista. Creu que servirà d´excusa a Esquerra per aprovar les retallades d´Artur Mas.
Si tan important era la declaració de sobirania, per què no va votar que sí?
Un vot negatiu, que ens ha alineat injustament amb el PP i Ciutadans, s'havia d'explicar molt. S´havia d´haver negociat més fins al final, almenys una part conjunta que hagués anat bé per tothom. I no vam votar que sí perquè entre els cinc no tothom ho veia clar. El més important és que no vam votar «no». Això és el que hauria reflectit molt millor el pensament dels votants i dels nostres càrrecs electes. Una abstenció o un sí crític haguessin reflectit més bé el que uns i altres del PSC volem. Hi ha gent que volia votar clarament que no i ho respecto. Per això vaig demanar llibertat de vot. Vaig demanar a Pere Navarro que expliqués bé la llibertat de vot perquè ERC i Convergència estan tibant molt amb aquest tema. Sóc molt crítica amb CIU per l´avançament electoral i perquè hagin fet un pacte sols amb ERC. Estava a favor d´un acord gran, érem cinc els partits polítics que portàvem el dret a decidir al programa electoral. El que vam fer els cinc diputats va ser expressar el pluralisme per la no ruptura.
Però ja feia dies que sabien que no votarien el mateix que Pere Navarro.
En absolut. Pensàvem que negociaríem una proposta conjunta. Encara que ja ho vèiem difícil, després d´una reunió molt llarga, encara vam sortir pensant que almenys ens abstindríem. Vam continuar insistint, avisant també de com traslladaríem la imatge de pluralitat a l´opinió pública.
La direcció va comunicar dilluns a l'executiva de Girona que els diputats votarien que no. I Girona va proposar que Juli Fernández i vostè mateixa votessin que no quedéssiu alineats amb el PP i Ciutadans.
Ningú va dir que votaríem que no. Se´ns va dir que estaven negociant. El que és veritat és que l´executiva ampliada de Girona va dir que «en cap cas, no"». Però no per en Juli Fernández o la Marina. A Girona, els militants estaríem més decantats cap al sí o cap a l´abstenció que cap al no. El PSC és el reflex de la societat gironina.
Hi ha qui diu que vostè i els seus quatre companys sí han traït el PSC i també hi ha militants que creuen que Juli ha traït el PSC de Girona en votar que no.
No. No crec que ni en Juli ni jo siguem traïdors. Al contrari. En Juli va demanar fins a última hora que s´arribés a un acord. Ell va decidir no trencar la disciplina i jo ho respecto. Ho tornaria a fer. I sobretot, el que tornaria a fer és insistir més des de totes les vies. Als de dins i als de fora, per demanar que en cap cas no votessin al costat del PP i de Ciutadans. Juli, igual que jo, va intentar expressar fins al final el que era el mandat gironí, que no és votés «no».
De qui considera que és culpa que si hi ha cinc partits a favor del dret a decidir, el PSC hagi quedat fora?
És més culpa de CiU i d´Esquerra. Joan Herrera i la CUP van explicar-ho. Hi ha una part que diu que s´ha d´esgotar la via de la negociació amb l´Estat com es fa a Escòcia, però CiU i ERC no ho van voler. Més Esquerra que CiU, però és igual.
Quina sensació li queda quan vostè aprova la proposta de CiU, ERC i ICV, però ells no accepten votar la del PSC?
És un joc parlamentari legítim. Nosaltres no vam votar la de la CUP. Ni vam acceptar l´esmena del PP que parlava de la prioritat és l´economia. Per què no la vam acceptar? Perquè hi havia una intencionalitat política. Si no hi hagués hagut ICV en la declaració de sobirania, hagués estat més fàcil explicar que era un acord en què CiU i ERC s´ho volien fer sols. ICV, com el PSC, no és independentista. Però hi ha de tot i cal relligar la pluralitat interna. En la situació actual, el PSC, que ha servit moltes persones en aquest país, en un ambient de blancs o negres, ja no serveix.
Hi ha una part del partit que creu que donant suport a una declaració que defensa la ruptura del marc jurídic actual el PSC i el PSOE perdrien el suport dels ciutadans per governar a Catalunya i a Espanya durant un llarg període de temps.
Vull que el PSOE faci de Cameron. Em sento molt orgullosa de la intervenció de Pere Navarro quan diu que el PSC està pel dret a decidir. És la decisió més important per seguir formant part del catalanisme polític. Encara que CIU i ERC de vegades confonguin els termes. I a CiU se´ls ha de demanar que es deixin d´ambigüitat. Hem de convèncer el PSOE perquè faci de Cameron. Jo no sóc independentista. Però no entenc com des d´Espanya, no es planteja una proposta perquè durant dos anys s´explori com s´ha d´articular la via escocesa a Espanya. No vull deixar el referèndum en mans dels independentistes i això no ho podem fer només des de Catalunya.
Ernest Maragall, que semblava que tenia postures semblants a les de vostès, els retreu als 5 del PSC que encara apostin per la via escocesa i que esperin una resposta afirmativa d'Espanya.
Ens hem discutit molt amb l'Ernest, però em sembla que un tema tan important no es pot abandonar abans d'explorar-lo clarament i sincerament. I això és el mateix que li recrimino a Convergència. És un tema tàctic. O de desconcert d'Artur Mas. Deixant de banda d'Esquerra, Convergència ha estat de la centralitat a Catalunya i no em puc creure que no vulgui dir «sí PSC, sí ICV i sí Izquierda Unida». El PSC proposa esgotar durant dos anys la via de negociació amb Espanya. Unió ja ho vol, Duran ja ho diu. Se li ha de preguntar a Convergència per què no vol esgotar la via de l'acord. A l'altre costat tenim gent, encara que ens intentin fer creure que no. I no cal reformar la Constitució, amb una llei de referèndums, ja se'ns podria delegar aquestes competències. I El PNV també estaria en aquesta via. I Espanya ha d'entendre que ha de fer una proposta clara i ràpida. Per això no entenc el PP. Haurien de fer una proposta de reforma de la Constitució. Què volen? Una societat dividida?
De cop el pacte fiscal i les necessitats econòmiques han desaparegut. Per què el PSC no es centra en demanar el concert econòmic?
Ja ho hem fet.
I creu que està esgotada aquesta via?
No. L'agenda de prioritats no la col·loca el PSC i si vull que siguem majoritaris és per això. Hi ha dues prioritats per a Catalunya: una, la sortida de la crisi econòmica, i l'altra és resoldre el model de finançament, que tocava el 2013, encara que després hi hagi referèndum. Encara no hi ha data per la cimera econòmica i social que va proposar el PSC i que va recollir el senyor Mas. És un error que el senyor Mas porti la Declaració de Sobirania al primer plenari, però com que pacta amb Esquerra, ho ha de fer així. M'agradarà veure què fa ERC amb els pressupostos de 2013. Vull veure què farà amb el pressupost de Salut, quina postura adopta amb les reformes de l'ICS i del Clínic. Han fet l'aprovació de la Declaració de Sobirania amb els altaveus, per després poder justificar les retallades dient que Espanya no ens resol el finançament. Les coses paral·leles importants tornaran i el finançament n'és una.
