Els alcaldes van denunciar ahir la manca de competències i finaçament per solucionar els principals problemes de les urbanitzacions. Falta de subministraments bàsics d'aigua, llum, gas o telèfon, inexistència de sistemes de depuració, problemes registrals -la majoria de famílies no poden registrar ni acreditar la propietat del seu habitatge-, absència de transport, escoles o ambulatoris són alguns dels dèficits d'aquestes urbanitzacions, que els alcaldes no poden solucionar per falta d 'instruments legals i de finançament.

A Catalunya encara hi ha entre 1.800 i 2.300 urbanitzacions, la majoria construïdes en els anys 60 i 70 del segle passat, en les quals viuen unes 300.000 famílies amb dèficits importants de serveis bàsics, segons un informe que avui va presentar el Síndic de Greuges, Rafael Ribó.

Acompanyat pels alcaldes d'Olot, Josep Maria Corominas (CiU), i de Sant Feliu de Llobregat, Jordi San José (ICV-EUiA), l'informe va ser lliurat a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, perquè iniciï el seu tràmit parlamentari.

Ribó i els alcaldes van alertar que la situació d'aquestes urbanitzacions, que abracen una superfície de més de 50.000 hectàrees i que mai van ser recepcionades pels ajuntaments, s'ha agreujat perquè si inicialment es van pensar com segones residències, actualment s'han convertit en habitatges habituals de les famílies.

La primera recomanació de l'informe és elaborar un catàleg que xifri i descrigui el nombre exacte d'urbanitzacions amb dèficits de serveis, crear una comissió d'avaluació i gestió de la seva problemàtica i flexibilitzar la normativa urbanística per adaptar-la a les necessitats i circumstàncies de cada urbanització.

El Síndic ha elaborat l'informe, amb l'ajuda de catedràtics en Urbanisme, perquè cada any rep queixes de nombrosos ciutadans que viuen en aquestes zones, que van ser edificades en el seu moment sense els adequats planejaments urbanístics, parcelaciones i previsions de serveis o dotacions de sanejament i energia.

Són primeres residències

Segons el Síndic, la problemàtica d'aquestes urbanitzacions "és un tema mai resolt, complex i car, però s'ha agreujat perquè ara són tot primeres residències i el dèficit de serveis vulnera el dret a un habitatge digne".

L'alcalde de Sant Feliu de Llobregat va assenyalar que, a més del problema dels recursos per invertir, el més greu és la falta d'instruments legals que tenen els alcaldes per intervenir en unes urbanitzacions no recepcionadas.

Fins i tot existeixen urbanitzacions edificades fa 50 o 60 anys en sòl no urbanitzable, de manera que no poden ser regularitzades.

L'informe, en l'elaboració del qual han participat representants de la Diputació de Barcelona, de l'Associació Catalana de Municipis, de la Federació de Municipis de Catalunya, del Col·legi d'Advocats, de l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura i de diferents universitats, suggereix la creació d'una comissió de gestió de les urbanitzacions pendents de regularització "com a lloc de trobada entre les administracions, agents implicats i propietaris".

També insta la Generalitat a donar suport als ajuntaments i els propietaris en les seves relacions amb les empreses subministradores de serveis.

Encara que l'any 2009 es va aprovar la llei 3/2009 de regularització i millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics, únicament 99 urbanitzacions s'hi van acollir i van elaborar plans per regularitzar-se, però, amb l'arribada de la crisi, s'han interromput les subvencions i els ajuntaments no poden fer front ni a la regularització ni a la gestió rigorosa de la legislació urbanística. "És una realitat que no pot ser extingida ni obviada, s'ha de considerar amb la deguda cautela, ja que el tractament especial que necessita produeix distorsions i desequilibris sobre la resta de sectors dels municipis", va assenyalar Ribó.

Els alcaldes també van demanar que la Generalitat els permeti admetre en aquestes urbanitzacions altres sistemes de depuració, diferents de la implantació d'estacions depuradores, que siguin "més barats, sostenibles i ecològics".