La Badia de Roses va tenir ahir i tornarà a tenir demà un convidat de luxe a les seves aigües: el Royal Clipper, que es actualment el veler més gran del mon. Aquest es un vaixell pertanyent a Star Clippers, una companyia que va néixer el 1991 com a alternativa als viatges convencionals per als creueristes ja iniciats en aquest món que buscaven alguna cosa original perquè els viatges en vaixell els seguissin sorprenent.
El seu propietari i fundador, l'empresari suec Mikael Krafft, ja va començar a tenir interès per tot el relacionat amb el mar des de la seva infantessa, no en va el seu primer treball va ser en unes drassanes properes a Estocolm a les que va arribar amb tan sols 6 anys per realitzar tasques auxiliars. A la fàbrica de vaixells i els molls es quedava fascinat parlant i sobretot sentint les velles històries dels mariners que portaven els seus vaixells a reparar. A partir d'aquelles histories i aquells moments, el seu enamorament amb tot el que tenia a veure amb el mar va anar en augment.
Als 12 anys va construir el seu primer vaixell de 5 metres d'eslora, amb el que va arribar a endinsar-se fins a 20 milles mar endins. A Krafft no només li interessava la navegació, sinó que també volia saber tot el que envoltava a aquest món. Va realitzar cursos de dret marítim a França i Suècia, on va aprendre els secrets del negoci dels armadors de vaixells, però també va descobrir el món de les finances, traslladant-se a Brussel·les on creà el seu propi grup d'empreses, incloent-hi la White Star Clippers, nascuda amb la idea de recuperar la filosofia de la navegació a vela amb passatgers, més enllà dels iots d'esbarjo.
Els dos primers vaixells de l'empresa van ser l'"Star Flyer" i l'"Star Clipper", botats el 1991 i 1992 respectivament. Aquests van ser els primers clíper que es construïen des de 1911 amb el mèrit afegit que les seves modificacions i adaptació a la navegació moderna van permetre que l'implacable registre d'embarcacions Lloyd's li donés el certificat de màximes garanties
Els clíppers bessons, de 110 metres d'eslora i capacitat per a 170 passatgers, van ser tot un èxit que va animar al propietari de la companyia a complir una de les seves ambicions: construir el major veler del món, a imitació del llegendari clíper alemany "Preußen", botat el 1902, tot un símbol dels mars, però que va arribar tard ja que va haver de competir comercialment amb els cada vegada més avançats vaixells de vapor dels primers anys del segle XX.
Tot i voler fer una rèplica de l'antic veler alemany, Krafft sabia que el casc no podia ser de fusta, per evitar problemes i limitacions a la navegació transatlàntica imposades per la legislació marítima, així que sabia que el vaixell havia de ser metàl·lic. La fortuna va arribar en forma de casc sense acabar en unes drassanes poloneses, que havien rebut una comanda per a un mercant però l'armador no tenia liquiditat suficient com per acabar-lo. L'empresari suec va veure una gran oportunitat i va adquirir aquest esquelet per completar-lo. El vaixell va ser dotat de 5 pals i 42 veles que quan estan totalment desplegades ocupen una superfície propera als 10.000 m2. Per a l'operació de tot aquest drap, 20 membres de la tripulació s'ocupen d'aquests menesters, mentre que els 85 tripulants restants es dediquen a la resta de tasques d'a bord. El vaixell té una curiosa bandera, la de Luxemburg, país sense sortida al mar, però que va crear un registre de vaixells el 1990, precisament un any abans que el primer vaixell de la flota d'aquesta companyia fos botat.
Val a dir que si els passatgers més apassionats per la navegació o els curiosos volen ser més actius durant el seu viatge, tenen la possibilitat de participar en la hissada i arriada de les veles o poden pujar als pals del vaixell per des d'allà gaudir d'unes vistes i navegació irrepetibles. La velocitat de navegació quan el "Royal Clipper" va a vela varia entre els 8 i els 20 nusos, encara que en el cas d'una brusca caiguda de vent, sempre es poden usar els motors dièsel de la marca Caterpillar de 2.500 cavalls.
Últims avenços tecnològics
Els 220 passatgers que viatgen a bord tenen a la seva disposició tres piscines a la coberta principal, en la qual molts solen deixar passar les hores vivint l'experiència de la navegació com en l'antiguitat, deixant que sigui el vent el protagonista del moment, una circumstància que es nota especialment quan el motor del vaixell s'apaga en sortir de port i les veles van apareixent als diferents pals. Tot i poder tenir una aparença antiquada, aquesta és només això: una imatge, ja que el vaixell està dotat dels principals avenços tant en matèria de navegació, amb tots els sistemes d'última generació en el pont de comandament i a disposició dels oficials , i els passatgers tenen a l'abast de la mà tota mena de modernitats a les cabines (n'hi ha 114) o a les zones comunes del veler.
Aquestes zones inclouen un espectacular atri de tres pisos que deixa entrar la llum natural de la coberta fins a un elegant menjador sense torns, sense taules assignades i sense l'obligació de portar robes excessivament formals per als sopars. L'atri comença a la coberta principal, on estan situades 14 suites, un piano bar, l'anomenat "saló d'observació" de vidre, a proa, i la biblioteca, un àrea totalment aïllada de la resta d'instal·lacions, a popa. A la següent coberta, l'anomenada Clipper, hi ha el gruix de les cabines i a popa les dues millors cabines del veler, les anomenades suites de l'armador. En el pont inferior, conegut com a "Comodoro", s'hi troben la resta de cabines i el restaurant. Una planta més avall hi ha el centre d'esports i spa Capità Nemo, un nom que no és capritxós sinó una cosa realista, ja que des de les sales d'aquest pont es poden veure imatges submarines, doncs és una zona submergida i s'han practicat unes finestres per poder anar veient el fons i aigües per on es navega.
Com els creuers que es realitzen en aquest vaixell i en els seus germans menors tenen com a objectiu gaudir del mar en tota la seva immensitat, no es contempla un entreteniment convencional a bord. No és estrany que el capità o el director de creuer donin classes de navegació als viatgers, o classes de nusos mariners. Els que trien aquest tipus de vaixells saben perfectament que no trobaran shows a bord l'estil de Las Vegas, com tampoc tindràn un casino a la seva disposició o fins i tot un ascensor, cosa que, diguem, no marida massa amb un veler.
Els que viatgen a bord dels clípers són gent amb forces experiències turístiques que saben perfectament en quin tipus de vaixell van a navegar amb els seus pros i contres. La cuina d'a bord, per exemple, no té la fama d'altres vaixells, però aquest detall de senzillesa es compensa amb la possibilitat de poder menjar tranquil·lament a la xarxa que hi ha davant de la proa, veient el mar passar veloç per sota. És un altre estil de fruir del mar.
El Royal Clipper va passar el dia d'ahir a Roses, tornant demà novament a la Badia. Divendres farà una tercera visita a les comarques de Girona, en aquest cas fent escala al port de Palamós, quan coincidirà amb un altre vaixell de creuers, el Thomson Dream. Parlarem de tot això en els propers dies.
