La detecció precoç del càncer de còlon ja és una realitat a totes les províncies catalanes però la seva implantació completa va per llarg. El termini final que ha fixat el Parlament per estendre aquesta prova crucial a tota la població del país és 2017. En aquests quatre anys que encara queden l'administració hauria de tenir enllestit un sistema que durant el 2012 va permetre detectar 142 càncers i més de 1.000 possibles tumors malignes. Girona és l'última demarcació en començar la detecció precoç (aquest 2013, al Baix Empordà) i tindrà un calendari territorialitzat per regions i sectors, tot i que encara no hi ha data per a la presentació d'aquest calendari.

El Parlament va aprovar la proposta de resolució sobre el cribratge poblacional que van presentar els diputats del PSC Marina Geli i Maurici Lucena. En el document, els socialistes demanaven implantar progressivament el programa de detecció a tot Catalunya "durant el període de 2013-2015". El grup parlamentari de CiU va acceptar la qüestió de fons de la resolució del PSC, però la va esmenar en dos punts. En el primer van allargar el termini d'implantació de dos a quatre anys, és a dir del 2015 al 2017. També van suprimir el termini d'un mes durant el qual el Govern havia de presentar el calendari territorialitzat, de manera que ara aquest calendari té una garantia però no un termini per presentar-se.

Inicialment el pla de detecció precoç del càncer de còlon havia de tenir un temps d'implantació de set anys: del 2009 al 2015. javascript:cargarFckEditor('pTexto');No obstant, en territoris com Girona la implantació de la prova s'ha anat estancant fins a tres anys, tant amb el govern tripartit com de CiU. Les dues administracions van negar motius econòmics per justificar l'aturada, i sempre van sostenir que el pla estava aturat per "motius organitzatius".

Des de gener del 2013 més de 4.000 persones del Baix Empordà estan cridades a fer-se aquesta prova que consisteix en una anàlisi de femta per detectar-hi sang oculta, símptoma de possible tumor. Tot i això, 4.000 és un nombre petit comparat amb tota la població gironina entre els 50 i els 69 anys que també té dret a entrar al programa de detecció.

Geli ressaltava l'altre dia que de moment les proves "han resultat òptimes per la seva capil·laritat territorial i la seva capacitat d'interaccionar amb la xarxa sanitària d'atenció primària i hospitalària". En aquest sentit, la diputada va afirmar que "no es poden argumentar raons pressupostàries per qüestionar el cribratge perquè l'estalvi del diagnòstic en fases molt incipients dels tumors de recte o de còlon fa que no sigui ja ni necessària la cirurgia més radical, ni la quimioteràpia, ni tampoc radioteràpia, que tenen costos molt més alts i impliquen un patiment a les persones afectades que d'aquesta manera es poden estalviar".

El programa de detecció precoç va dirigit a persones sanes sense símptomes, de 50 a 69 anys, a les quals es fa una anàlisi i un estudi, amb caràcter biennal, per trobar sang oculta a la femta. Si el resultat és positiu, se'ls realitza una colonoscòpia amb sedació. S'organitza a partir d'una xarxa d'oficines tècniques que editen, gestionen i controlen la qualitat del programa; la participació es convoca per invitació individual, amb una carta dirigida a tota la població diana (homes i dones de 50 a 69 anys) del territori on s'implanta el programa des del 2009.

Globalment a Catalunya el 2012 es van iniciar 130.282 persones, mostrant una participació del 47,60%, una taxa de positius del 4,5% (142 càncers detectats) i 1.011 adenomes avançats que en molts casos haurien acabat en càncer.