diumenge DIETARI

O OPORTUNITAT

La primera banca ètica que ha obert sucursal a Girona, Triodos Banc, ho fa amb 3.500 clients, i diu que té diners per invertir en totes aquelles empreses que tinguin projectes i que necessitin diners. Escolto el subdirector general d'aquest banc que convida les empreses dels sectors de la cultura, el medi ambient i dels serveis socials, que necessiten finançament, que s'hi acostin. Ells aposten en exclusiva per treballar amb empreses i indústria d'aquests sectors. Escoltant l'argumentari dels directius de banca ètica: "l'objectiu no és el benefici sinó que és una conseqüència", "no cotitzem en borsa", "no tenim productes estructurats", "val el mateix un client de mil euros que el d'un milió"..., fa la sensació que les entitats tradicionals tenen davant seu un greu problema. O potser una gran oportunitat, la de convertir-se o retornar cap a comportaments ètics.

diumenge MULTES I RIGOR

La prohibició de circular els camions per la Nacional 2 no és cap broma. Ho demostren les patrulles de Mossos que s'hi han instal·lat per vigilar que es compleixi. A més a més, en el primer mes de la mesura, la policia ha posat 838 multes (d'uns 500 euros) a camioners que van voler burlar la norma. La majoria de multats són estrangers. Això últim és molt important perquè s'està llençant un missatge de rigor a molts que es pensaven que després de creuar la inflexible França, aquí començava el tot s'hi val.

dilluns BLA, BLA, BLA

Uns 143 milions d'euros de pèrdues és el que diu la Generalitat que va causar l'incendi de l'estiu a l'Alt Empordà. Calculen el dany en boscos, camps i pastures. A més a més, quasi un any després els ajuntaments no han rebut els ajuts promesos per reparar danys als pobles. Avui la Generalitat ha presentat un ajut de 3,6 milions per reparar 143 quilòmetres de camins i treure fusta cremada. Una inversió de futur per intentar prevenir un altre gran incendi, diu el conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí. Pelegrí afegeix que les pèrdues econòmiques són irrecuperables. El que està clar que no cal un conseller per arribar a aquestes conclusions. Els pobles, els pagesos i els propietaris forestals estan absolutament desencisats amb el paper míser d'una Generalitat que, com sempre, va prometre sobre el terreny mentre els pins i les alzines encara fumejaven per, al final, no complir res, o molt poc.

dimarts l'ave barat a frança

La companyia Renfe ha hagut de reconèixer que la seva homòloga francesa, la SNCF, pot estar venent els bitllets de l'AVE a París més barats que ells, que són, com aquell qui diu, els gestors i propietaris d'AVE. Diu Renfe que els francesos ho poden fer perquè actuen com una agència de viatges adquirint paquets de bitllets que després venen a un preu més baix.

Que Renfe reconegui aquesta circums?tància és increïble, sobretot perquè ho acompanya d'una explicació que demostra que mentre SNCF fa una política comercial lúcida i moderna, l'operador espanyol continua regint-se amb els vells preceptes fundacionals. Els d'una companyia reumàtica i inoperant que es troba a les antípodes de la competitivitat.

dimecres bandera blava

Enguany les comarques de Girona tindran 28 banderes blaves onejant a les seves platges. Més o menys com sempre. La bandera distingeix la qualitat de l'aigua, la gestió ambiental, la informació i l'educació ambiental, la seguretat i els serveis a les platges. Avui en dia sembla que aquesta sigui la normalitat. Durant els anys 80, però, era un esdeveniment de primer nivell rebre una bandera blava perquè es convertia en un atractiu turístic. En aquells temps s'estaven combatent els emissaris que encara bombaven cap a les badies milions de litres de porqueria dels pobles sense depurar, i abocadors d'escombraries que anaven a parar a mar. Durant aquells anys Catalunya va apostar fort per tenir les millors aigües i millors platges. Poc a poc va aconseguir ser la zona d'Europa amb més banderes blaves.

Una situació que pot canviar si les retallades econòmiques s'acaben convertint en el nou paradigma. Els ajuntaments tenen, ja ara, molts problemes per mantenir els nivells d'exigència que han pogut suportar fins avui. Problemes per suportar tots els torns de socorristes, per pagar una bona i constant neteja de la sorra, o la impossibilitat de fer navegar les barques que durant anys recollien residus i olis a les badies.

Dijous el misteri de vilopriu

El piròman de Vilopriu continuarà essent una fantasmagòrica llegenda. Després de dues dècades, amb centenars d'incendis en aquesta zona, el responsable de part d'aquests focs no ha pogut ser identificat. Avui, el jutge de la Bisbal ha descartat l'home de Sant Jordi Desvalls detingut i assenyalat pels Mossos d'Esquadra com el piròman de Vilopriu. Anys enrere també va ser jutjat i absolt un altre veí de la zona. N'hi ha que posen en dubte que en realitat existeixi el piròman. La policia i els agents rurals, no. Entre d'altres coses perquè les proves sobre la intencionalitat de molts d'aquests incendis són científicament irrefutables.

Divendres L'emigrant

En els últims cinc anys, els més virulents de la crisi fins al moment, han augmentat un 50% els gironins que han fet caixes i maletes per anar a treballar a l'estranger. Segons l'Idescat, són 14.809 persones. La immensa majoria s'ha quedat a Europa i molts, a França. Suïssa, Argentina i Alemanya són, per aquest ordre, la resta de destinacions triades.

Queden lluny els anys d'aquella sensiblera i llagrimosa cançó L'Emigrant ("Oh! si al fossar on jau ma dolça mare, jo el llit tingués!"). Les comunicacions han atenuat l'enyorament i escurçat les poètiques distàncies. Però l'emigració continua essent el mateix que ha estat sempre: la descapitalització d'un país.