Gràcies, Sr. Cañada. Sóc un ruc, ho confesso

09.07.2013 | 09:50

«El dia que vostè, la diputada Surroca, el Sr. Font i els inevitables Sánchez Llibre i Duran Lleida treguin les seves urpes del meu partit jo tornaré a militar i a defensar el noble projecte que comparteixo amb milers de persones»

Em rendeixo, Sr. Cañada. No havia copsat la seva saviesa i el gran favor que em feia quan em va comentar que jo no tenia el perfil per renovar com a càrrec de confiança d'Unió a la Diputació, després de molts anys de rendir bons serveis a la causa. És clar que no tinc el perfil, perquè jo no vaig entrar amb el sou embargat, ni em vaig autoconcedir subvencions. Sóc un ruc, ho confesso, per no haver entès el seu favor. Tampoc, en els meus molts anys de càrrec, se'm va ocórrer gravar res en una assemblea, i menys al gran guru del partit. Gràcies i enhorabona, gran líder Cañada, per la seva clarividència en nomenar gent de la seva confiança.

I jo em pregunto, què fa vostè encara a la direcció d'Unió després de tal prova d'imperícia política? Miri, encara que de baixa, em considero d'Unió perquè comparteixo els seus principis i tinc com a referents el grans homes que van fer d'aquest partit una font de certeses ètiques i morals i van dissenyar, no com a equidistància entre esquerra i dreta, un projecte intencional de centralitat.

El dia que vostè, la diputada Surroca, el Sr. Font i els inevitables Sánchez Llibre i Duran Lleida treguin les seves urpes del meu partit jo tornaré a militar i a defensar el noble projecte que comparteixo amb milers de persones del país. Marxi aviat, perquè amb el seu estalinista procedir va perjudicant gent que són un referent d'honradesa política, tal com és el cas del Sr. Giraut, al qual li professo tots els meus respectes perquè sé del seu tarannà. Heu obligat Giraut a embrutar la institució que presideix per un tema exclusiu de partit, per una instrucció finalista del Sr. Toni Font, el nou "Rasputín" d'Unió. Ja n'hi ha prou. Vostè, Sr. Cañada, passarà, però esperem que no s'emporti bous i esquelles i deixi persones i institucions en la indigència física i moral. Vostè haurà estat un tsunami per les necessàries esperances dels que creiem en el noble art de la política i els polítics. Aprofito per recordar-li que a mi no em va renovar la confiança per atendre els plors d'una noia agraviada, i per facilitar un acord i salvar el bon nom de les persones implicades i el partit. Li desitjo el millor com a persona però, pel bé d'Unió i la classe política, marxi al més aviat possible abans de destruir més projectes de vida de gent innocent.

Enllaços recomanats: Premis cinema