Diumenge · Dietari

Han hagut de disminuir els assalts violents a les comarques de Girona perquè la conselleria d'Interior reconegui que la situació va ser molt greu. A la presentació de l'evolució delictiva de l'any, el conseller Espadaler ha celebrat la disminució d'assalts violents a les cases. Està molt bé, sobretot després d'haver negat durant anys el problema.

Quan es tracta de seguretat, la política menteix o maquilla les dades policials, pensant que la població és estúpida. Davant d'una onada de robatoris, la reacció sol ser rebaixar o negar el problema o anunciar que ràpidament resoldran el cas que surt als titulars. Com va passar amb l'assalt i assassinat de l'empresari Jordi Comas. Ens van dir que en poc temps ho resoldrien. El van matar el 2012 i encara no han detingut ningú.

Diumenge · Avancem i MES

Són políticament estranys els moviments que ha fet la diàspora socialista de Girona. Una part (Avancem) ha acabat a la candidatura de CiU i l'altra (MES) a la d'ERC. Siguin quines siguin les explicacions, són moviments que ens demostren que, com a mínim per a aquests polítics, la ideologia no és fonamental.

La diàspora la va provocar la direcció del PSC quan va decidir que ni tan sols donava suport a un referèndum. Això justificaria la marxa dels regidors que ara acullen CiU i ERC. Però aquests regidors ho tenen difícil per justificar-se ideològicament. Sobretot els que s'han associat a CiU.

Dilluns · Defraudadors habituals

La ineficiència s'està apoderant del país com si fos gangrena. El Registre Civil de Girona està col·lapsat. Ara mateix està donant hores per a l'any 2017 per tramitar expedients per obtenir la nacionalitat espanyola. Es tan bèstia el coll d'ampolla, que ni tan sols es pot triar data per a un casament. El motiu és la falta de personal.

Coincideix la ineficiència i ineficàcia de les administracions públiques amb el moment que hi ha impostos més alts i, quan, més que mai, el contribuent és tractat per l'administració com un defraudador habitual. Aquests governs del PP i CiU s'estan fent més llargs que mai.

dimarts Passant el mort

El nou, i vell alhora, gerent de l'ICS i de l'IAS, és força intel·ligent. A la primera entrevista de canvi, sabedor que li preguntaran per la construcció del nou hospital Josep Trueta, Joaquim Casanovas va i engega que es farà però no abans de 10 anys. Un gran estratagema que li serveix per treure's de sobre l'enfadós aquest i, si d'aquí 10 anys no s'ha fet el nou centre hospitalari, que demanin explicacions al govern dels millors que, sens dubte, serà història passada i ell -en Joaquim Casanovas- si no està jubilat, poc li faltarà.

Dimecres · Florentino sempre guanya

Florentino Pérez recorda Ballin Mundson, el sinistre personatge de Gilda. Aquell home, interpretat per George Macready, només tenia un amic fidel: un bastó en què, si premia un dispositiu, li sortia un punyal de la punta. Munson era el propietari d'un casino i cabdill del càrtel mundial del tungstè.

Florentino té la meitat de TP Ferro, l'empresa que gestiona el tram d'alta velocitat entre Figueres i Perpinyà. Aquesta companyia ha presentat un preconcurs de creditors perquè no li surten els números. Havien de cobrar pel peatge de 60 trens diaris i no arriben a 20 trens. Això els genera -o això diuen- un deute de 400 milions amb els bancs. Pérez pretén que els estats espanyol i francès paguin el fracàs. Florentino és com un casino: la banca sempre guanya, es digui Castor o TP Ferro.

Dijous · Els morts no parlen

Presentació a la La 22 d'Els morts noparlen, la nova novel·la de l'escriptor banyolí Miquel Aguirre. L'hem de presentar en Quim Fernández i un servidor. Mai he estat tan a prop de no poder acabar una presentació pels atacs continuats de riure que he patit.

A Els morts no parlenhi ha més morts que a The Walking Dead o que en una pel·lícula de l'Stalone, però en aquest cas, cada un dels assassinats, en lloc de fer pena o basarda, et provoca atacs de riure incontrolats. Deu ser per "la manera banyolina de matar", que ens descobreix en Quim Fernández. Només citaré la d'en Carmelo, que apareix amb el cap, mal tallat, "dins d'un perol amb els ulls oberts de bat a bat". Però al marge de ser una novel·la d'humor ultranegre, és un llibre molt ben escrit amb un català majúscul i gens contaminat, amb un ritme trepidant de vodevil i unes definicions d'atmosferes i paisatges d'una precisió poc usual. En Quel crea un delirant univers d'idiotes, perdedors, tramposos, desesperats, assassins accidentals i corruptes, que ell descriu com "gent normal com nosaltres".

Els morts no parlen. No us el perdeu. Riureu molt. A mi quasi m'expulsen d'un vagó silenciós del tren quan el llegia, per la sonada petada de riure.

Divendres · Boira al Parlament

Avui fa 35 anys de les primeres eleccions al parlament de Catalunya. Llavors, explica a la ràdio el diputat comunista d'aleshores Lluís Medir, dins de l'hemicicle hi havia "boira perquè semblava que donava més prestància a la situació encendre un havà descomunal". Dins del Parlament hi havia una espessa boira del cigars però, paradoxalment, tot era més diàfan perquè, segons Medir, "tot eren flors i violes i no havíem tingut temps de fotre la pota ni tampoc la mà". Segons el polític palafrugellenc, el gran drama és que "a la política s'hi ha col·locat gent amb l'afany de viure de la política i no per viure la política... la gran diferència és aquesta".

La diputada figuerenca Concepció Ferrer, també present en aquell primer parlament, diu en el mateix reportatge que en aquell primer Parlament "ni s'aplaudia ni es xiulava perquè es respectaven les creences i voluntats de totes les opcions". Ferrer creu que "seria bo que el Parlament actual fes una mirada enrere per seguir aquelles petjades i l'esperit que ens va moure a tots plegats, quan les lleis s'aprovaven per unanimitat". Creu que ara es viu un moment "similar i fonamental" que requeriria "recuperar el consens".

Però, sigui com sigui, els dos diputats gironins de la primera legislatura sorgida de les urnes prefereixen aquests 35 anys de boira que aquells 40 anteriors, que "sovint s'obliden".