El Banc de Sang i Teixits de Catalunya promourà aquest any la donació de plasma per generar estoc d'aquest component sanguini per al futur. L'objectiu és repetir la mateixa operació dels anys 2010 i 2011, quan a la demarcació de Girona es van aconseguir 1.539 i 1.393 donacions respectivament, fent "un gran esforç per acumular reserves", que es van congelar i que s'han estat fent servir fins ara, explica el director del Banc de Sang a Girona, el doctor Joan Profitós.
Dels cinc litres de sang que tenim al cos, tres són de plasma, que representa el 55% del volum sanguini total. És la part líquida de la sang i està constituït per aigua i proteïnes -factors de coagulació, anticossos, albúmina- que intervenen en processos metabòlics bàsics per a l'organisme com la coagulació sanguínia o la immunitat. A diferència de la sang, que té una caducitat curta, congelada a 30º negatius, les reserves de plasma es poden preservar durant uns tres anys.
Després de la remuntada de les reserves de plasma al 2010 i 2011, les donacions de plasma s'han anat reduint perquè s'ha optat per anar fent servir aquell estoc, expliquen des del Banc de Sang i Teixits. Així, els anys amb menys donacions a les comarques gironines van ser el 2012, amb 387, i el 2013, amb 315.
L'any passat es van fregar les 730 donacions i "ara ja anem a bon ritme", amb 401 a principis de mes, explica el doctor Profitós, que avança que s'està insistint més en la promoció d'aquest tipus de donació perquè els derivats del plasma cada cop tenen més utilitats terapèutiques.
El plasma es fa servir tant per transfondre'l directament com per produir hemoderivats, uns concentrats específics de proteïnes que constitueixen el tractament de diverses malalties.
Profitós explica que, mentre estan baixant les necessitats clíniques del plasma -per exemple, es fa servir per tractar la Púrpura Trombocitopènica Trombòtica o per revertir l'efecte dels anticoagulants-, cada cop augmenten els usos dels seus derivats.
Del plasma sanguini se'n poden obtenir fins a una vintena de medicaments diferents que permeten tractar malalties autoimmunes, l'hemofília o les deficiències congènites de la immunitat.
Intentar ser autosuficients
La voluntat, explica el responsable del banc gironí, és que d'aquí a uns quatre o cinc anys, Catalunya pugui ser autosuficient i abastir-se per si sola de tot el component sanguini que necessita.
Mentre que les necessitats clíniques del plasma es poden anar cobrint amb l'autòcton, actualment s'importa plasma dels Estats Units per a l'obtenció d'hemoderivats o bé es compren directament aquests productes farmacèutics a Amèrica.
Malgrat que en una donació de sang convencional també se separa i aprofita el plasma del donant, per aconseguir-ne s'opta per la plasmafèresi, permet donar-ne directament i obtenir-ne més quantitat, fins a un 140% més. Concretament, per cada 250 mil·lilitres de plasma que s'extreuen amb la donació de sang total, amb una plasmafèresi se n'aconse?gueixen 600 mil·lilitres.
El procés es fa normalment als centres fixos del Banc de Sang, com l'hospital Josep Trueta de Girona i els comarcals i dura uns 40 minuts.
La plasmafèresi consisteix a connectar el donant a un separador cel·lular, basat en un sistema de centrífuga, que separa les diferents cèl·lules sanguínies i recull el plasma. Després, retorna per la mateixa via d'accés la resta de cèl·lules al donant.
Com que conserva els glòbuls vermells, la recuperació és gairebé immediata i podria arribar a donar fins a dotze vegades l'any. Es pot alternar amb la donació de sang total sempre que, després d'aquesta, es respecti l'interval mínim de dos mesos.
Pot ser donant de plasmafèresi qualsevol donant de sang, fins i tot algunes persones amb tendència a patir anèmia que no poden fer donacions de sang total repetidament. Són vàlids tots els grups sanguinis, preferentment el grup AB, que és el donant de plasma universal.
