El canvi climàtic, que a la superfície terrestre té efectes com l'augment de la temperatura o les sequeres, es tradueix també en conseqüències al mar. A més d'aigües més càlides, l'escalfament global porta també associat un augment de la concentració del diòxid de carboni (CO2) que repercuteix en la química marina, fent augmentar l'acidesa dels oceans.

Els científics calculen que des de l'inici de la Revolució Industrial a finals del segle XVIII l'acidesa marina s'ha incrementat en prop d'un 30% i que, si continuem a aquest ritme, a finals d'aquest segle pot haver pujat un 150%.

Aquest fenomen derivat de l'activitat humana afecta els ecosistemes marins i amenaça un dels hàbitats més diversos i vulnerables del Mediterrani, el coral·ligen, segons es desprèn d'un estudi internacional que ha comptat amb la participació d'investigadors de la Universitat de Girona i el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).

La incidència de l'acidesa sobre els ecosistemes marins preocupa el científics, que n'han fet estudis prospectius per conèixer els seus efectes. En aquest cas, però, l'equip de científics de l'estudi -que també signen investigadors de la Universitat de Barcelona, d'altres centres del CISC i de l'Estació Zoològica Anton Dorhn d'Itàlia- s'ha centrat en l'arxipèlag de Columbretes (Castelló), on a 40 metres de profunditat es van trobar surgències, és a dir, sortides naturals de bombolles amb més CO2 que acidifiquen l'aigua.

"Aquestes surgències són un laboratori natural que ens permet simular sobre el terreny les condicions del mar en un futur, ja que tenen un nivell d'acidesa similar al que preveiem que hi hagi d'aquí a mig segle", explica la investigadora de la UdG i del CEAB, Emma Cebrián, que ha treballat en aquest estudi publicat a la revista científica Proceedings of the Royal Society B.

En les surgències de la costa castellonina, que s'han observat tant amb bussos com amb robots subaquàtics, els científics han comprovat que amb l'acidificació el paisatge del fons marí "canvia radicalment".

"Amb només dues dècimes de diferència al pH de l'aigua del mar ja es nota la diferència", explica Emma Cebrián, que detalla que les espècies que no sobreviuen en aquest entorn més àcid són substituïdes de manera natural per unes altres.

Així, hàbitats de gran distribució al Mediterrani, com el coral·lígen, que es caracteritzen pel predomini d'organismes calcaris, amb un augment moderat de l'acidesa són substituits per boscos de Laminaria rodriguezii, una alga endèmica del Mediterràni i característica d'aigües més profundes.

"Hem comprovat que en zones on hi haurien d'haver espècies calcàries, ara hi ha una alga laminària que sol trobar-se a més fondària, a uns 65 metres, i això canvia dràsticament el paisatge, així com la fauna i la flora que habiten en aquest ecosistema", assegura la investigadora del centre del CSIC a Blanes i professora de la Universitat de Girona.