Diumenge - Dietari

La cuina castellana està en plena orgia experimental, impulsada per concursos televisius on xefs sàdics, més o menys coneguts, torturen sense pietat un grup d'aspirants a xefs estrella. Els tracten com si fossin aspirants a marines dels Estats Units instruïts pel sergent d'artilleria Hartman de Full metal jacket. Els fenòmens forçats tenen un recorregut escàs.

La revolució de la cuina fa anys que va fer el seu cim a Catalunya. Aquella erupció va sorgir dels restaurants. En cap cas no va necessitar la TV per convertir la cuina tecnoemocional en una referència mundial. La revolució la va fer un grup de xefs amb molta base, treball i amb la imprescindible genialitat (amb Ferran Adrià com a líder). Ells van tenir la sort i l'astúcia de saber treballar conjuntament.

Actualment, a la cuina catalana ja li ha passat el fogot creatiu i ara està centrada a consolidar els negocis i explorar-ne de nous, mentre assenten a les cuines tot aquells coneixement desbordants d'aquella explosió atòmica de talent.

Diumenge · Res a canvi

Un grup d'amics de Llançà que quedava per caminar han decidit que poden fer alguna cosa pel seu poble. Després de donar-hi voltes, en Pol, en Jesús i dos Tonis, han presentat avui a la platja del port de Llançà l'associació Platges Netes. La idea és incitar els ciutadans a fer una neteja important de les platges del municipi, un diumenge al matí de cada mes. Es diu associació Platges Netes i convida els llançanencs a "compartir un matí de contacte amb la natura prenent consciència de la necessitat de cuidar-la".

Durant massa anys ningú no ha fet massa res pel seu poble sense diners pel mig. Però a poc a poc creix la consciència que delegar tot a les administracions no porta enlloc.

Dilluns · Normes impossibles

La Catalunya dels últims 30 anys ha destacat per ser una fàbrica de lleis, decrets i normes que després no es compleixen. És el cas de la ITE, que es com la ITV dels cotxes però per als edificis, que va sorgir com una necessitat a causa de la gran quantitat de construccions de més de 100 anys que hi ha en aquest país amb molts edificis aixecats en èpoques d'argamassa, volta catalana, bigues de fusta i guix i canyes.

La ITE l'han de passar tots els edificis de més de 45 anys i, des que va entrar en vigor, a les comarques de Girona només l'han passat 1 de cada 10. Diuen els aparelladors que la Generalitat fa els ulls grossos perquè moltes són finques amb propietaris -molts gent gran- que no tenen recursos.

És incomprensible com es poden impulsar normes sense estudiar si es poden fer complir.

Dimarts · I Medi Ambient?

No és gens esperançador que el nou govern de Catalunya, que integra ERC, no hagi recuperat la Conselleria de Medi Ambient. De la mateixa manera que va ser tota una declaració d'intencions que l'anterior govern de CiU la suprimís. Ho va fer perquè els governs de Mas estaven inspirats per l'ala més neoliberal del partit. Ho van fer per eliminar els "grans frens per a l'economia" que, al seu criteri, van suposar les polítiques "extremadament severes" dels consellers de Medi Ambient d'IC-Verds.

El resultat ha estat un retrocés en polítiques mediambientals que, en alguns casos, ens ha portat al tercermundisme del franquisme, quan per les seves reduïdes dimensions Catalunya podria estar en l'avantguarda de les polítiques mediambientals. Però en cap cas es pot fer des d'una Conselleria dedicada a l'obra pública.

Si ERC vol semblar un partit d'esquerres, ho haurà de començar a demostrar algun dia. El mateix CDC, si vol fer el viratge socialdemòcrata que ha anunciat.

Dimecres · Del PSUC a Colau

El PSUC està a punt de fer un nou canvi de pell i d'òrgans. En aquest cas més per la via d'una OPA hostil que no pas per una transformació sorgida des de dins. El canvi del PSUC a Iniciativa per Catalunya va ser una necessitat en un temps que per sobreviure s'havien d'allunyar del nom comunista. Ara també és una qüestió de supervivència que IC s'acabi integrant dins del projecte impulsat per l'alcaldessa de Barcelona. La nova esquerra social catalana no s'està construint sobre les restes de res, sinó sobre Ada Colau, una líder de gran potència. La política moderna sembla que funciona amb lideratges i després es fabriquen els conceptes. I no pas al revés com era fins ara.

Dijous · Pla de pobles

Partint de la circumstància que el govern Puigdemont és el més perifèric de la història recent de la Generalitat, trasllado a un diputat la idea de crear un Pla de Pobles amb diners de la Generalitat, les diputacions i Europa. Aquest pla hauria de servir, com el pretèrit pla de barris, per recuperar de forma integral els pobles més degradats de Catalunya, que amb la crisi són molts. Un pla que substitueixi tota la multitud de plans d'obres i d'acció local que tenen les administracions i que tradicionalment han servit perquè es gastin diners per fer pavellons sense esportistes, camps de futbol sense futbolistes, piscines sense aigua (perquè no la poden pagar), polígons industrials sense indústria o dessaladores que no dessalen. En canvi amb un pla sensat els pobles podrien tenir carrers amb voreres, fanals amb bombetes, i fins i tot mobiliari urbà sense trencar.

Amb els plans que hi va haver abans de la crisi els ajuntaments demanaven subvencions per a massa coses que no necessitaven, però que ho sol·licitaven perquè alguns alcaldes no en sabien més o perquè era l'única manera d'aconseguir diners per fer alguna cosa. Aquells plans també van servir perquè els partits fessin clientelisme.

Un pla de pobles hauria de servir perquè els pobles més perjudicats elaboressin amb les altres administracions rigorosos plans de recuperació i l'anessin desenvolupant ordenadament.

Divendres · Enveja de Viladamat

El model de la CUP hauria de ser el model a implantar a tots els municipis que la seva dimensió ho faci viable (amb voluntat podrien ser quasi tots). Aquests dies, a Viladamat, governat per la CUP, els seus ciutadans estan immersos en un procés que fa molta enveja. Tots els veïns voten, a través d'una consulta, a què destinen els 23 mil euros de què disposen per invertir. Han de triar entre 5 propostes que ha definit el consell del poble, format pels regidors i representants de totes les associacions. Poden triar amortitzar part del deute amb l'empresa de l'aigua, construir un carril bici fins al camí que porta al bell indret Cinc Claus, crear horts urbans al camp de la Capella, fer reformes urbanes o millorar la carretera de l'Armentera.

Mentrestant a la resta dels pobles, el senyor alcalde decideix.