La tesi doctoral presentada per una docent de la facultat de Turisme de la UDG, Netty Huertas, planteja convertir el turisme en un mitjà per al desenvolupament de les regions en lloc de convertir-lo en una finalitat dels territoris. Un canvi total de paradigma que, segons Huertas, s'aconseguiria a través del Turisme Rural Comunitari. La tesi es basa en l'exemple de Montes de María, una zona de Colòmbia, pais d'orígen de la professora de la UdG. La defensa de la tesi Turismo rural comunitario como una propuesta metodológica de innovación social para comunidades en conflicto. Caso Montes de María, dirigida per la Degana de la Facultat de Turisme, Dolors Vidal, va tenir lloc divendres passat a la Sala de Graus de l'Edifici de Sant Domènec.
La tesi té com a objectiu presentar una proposta metodològica d'innovació social per a comunitats en conflicte caracteritzades per la pobresa, però amb gran riquesa natural i cultural. Per aquest motiu, s'estableix que el Turisme Rural Comunitari (TRC) pot ser un impulsor de processos de construcció de la pau i la seva finalitat principal és el Desenvolupament Humà Sostenible. En aquest sentit, el turisme es converteix en un mitjà per al desenvolupament de les regions i no en una finalitat dels territoris.
Tot territori pot ser turístic
Per aconseguir l'objectiu de la tesi, Netty Huertas va partir de la revisió de quatre experiències de TRC de Colòmbia per després poder aplicar les lliçons extretes al cas d'estudi de la investigació, els Montes de María. S'estudia el potencial turístic d'aquest territori i se li proposa la metodologia analitzada a la tesi, ja que es parteix de la hipòtesi que tots els territoris es poden convertir en destinacions turístiques. En la tesi es fa així mateix un inventari natural i cultural de Montes de María per valorar el seu potencial turístic.
Montes de María era un territori molt conegut a finals dels anys 90 pel conflicte armat a Colòmbia, que està situat al nord del país entre els departaments de Sucre i Bolívar. El conflicte va sorgir perquè a la zona hi ha pocs propietaris, que posseeixen la major part del territori. Es va fer una reforma agrària per solucionar aquesta situació, però posteriorment una contrareforma va propiciar l'organització dels pagesos així com l'aparició de grups armats. A partir de l'any 2004, va començar la pacificació, encara que en l'actualitat la zona no està lliure de conflicte perquè no s'ha solucionat el problema de la terra.
El Turisme Rural Comunitari
El Turisme Rural Comunitari se serveix del turisme com a eina per ajudar al desenvolupament cultural, social i econòmic de les comunitats autòctones, i actualment és una realitat en ascens a Amèrica Llatina. Cada vegada són més les comunitats rurals que s'han organitzat per oferir al visitant la possibilitat de conèixer els seus paisatges i els seus recursos naturals, les seves diferents expressions culturals, les seves formes d'organització o activitats productives tradicionals vinculades a l'agricultura, la ramaderia, la pesca, la producció artesanal o la gestió dels boscos.
Cooperatives, famílies camperoles, comunitats dels pobles indígenes, grups de dones i iniciatives comunitàries de tot tipus s'han organitzat de forma col·lectiva per complementar i diversificar els seus ingressos en oferir noves activitats turístiques.
A través d'aquestes formes d'organització, les comunitats són les últimes responsables i les qui decideixen com s'organitza l'activitat turística als seus territoris.
