La processionària ataca els boscos de pi roig de la Garrotxa

Els hiverns suaus i la manca de depredadadors situen l'epidèmia a la porta de la muntanya

02.03.2016 | 07:24
Un cabdell al cim d´un pi a Sant Ponç d´Aulina.

Els cabdells de la processionària són visibles als boscos de pi roig dels marges de la N-260 a l'altura del veïnat de Sant Ponç d'Aulina (Vall de Bianya) a poca distància de l'entrada dels túnels del Capsacosta, a l'entrada al Ripollès. És el límit dels boscos de pi roig, una espècie vegetal pròpia de la muntanya. Es tracta d'una zona d'alçades superiors als 500 metres i, abans, molt propensa a les gelades hivernals. Poc més avall, comença la zona de pi mediterrani. És a dir, els boscos on normalment habitava la larva de la processionària.

Fa pocs anys, la zona de Sant Ponç d'Aulina patia rigoroses gebrades i era un dels primers llocs, on nevava a la Garrotxa. En canvi, ara la imatge dels cabdells de la processionària als pins denota que -almenys aquest hivern- les coses han canviat. A tot el marge de la muntanya, els pins estan embrutats del cabdell de la processionària i la imatge dura des de l'inici de la collada fins l'entrada dels túnels. Al terra, les fileres d'erugues també són visibles.

Les gelades i el consegüent fred marquen els límits de l'expansió de la plaga. Un dels principals factors de l'expansió de la processionària són les baixes temperatures. Només sobreviu en zones on l'hivern no és rigorós i el darrers hiverns no ho han estat per causa del canvi climàtic.

Les Preses
El tècnic del Museu dels Volcans, Jordi Zapata, ha explicat que l'abundància de la processionària del pi és per causa d'un seguit d'hiverns suaus i la manca de depredadors. «Al febrer, abans, no es veien fileres d'erugues», ha afirmat. Segons ell, els depredadors naturals la mallerenga i d'altres ocells de bosc s'han vist molt reduïts per dues causes.

La primera, l'ús de pestícides en l'agricultura i la segona la politica d'eliminar els arbres vells dels boscos. «Els ocells necessiten els forats dels arbres vells per niar i si no hi ha arbres vells no hi ha ocells», ha explicat. Els naturalistes -segons ell- posen capses perquè puguin niar, però són insuficients.

El problema -segons ell- és que la processionària s'afegeix a les sequeres que des de fa temps castiguen els boscos de pi roig de la Vall de Bianya. Ha indicat que les pinedes van ser plantades en una època més freda.

L'Ajuntament de les Preses ha hagut de fer fumigacions excepcionals a la zona de Xènacs per causa de la plaga.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema