La llei de paritat reparteix els càrrecs, però no els temps. Quan el 2007 el govern Zapatero va impulsar la normativa d'igualtat es va aplaudir els canvis que han permès augmentar la representativitat de la dona en els òrgans institucionals que es decideixen per elecció directa. Però es van deixar dues llacunes que dificulten una paritat real: les institucions on no s´apliquen quotes i la permanència en els càrrecs.
La permanència en els càrrecs
Mentre a la Universitat de Girona només un parell de facultats tenen més homes que dones llicenciades, a Catalunya, el 16% dels municipis estan governats per dones. A més es tracta d´una xifra inferior a la mitjana espanyola, situada al voltant del 16,8%. La dada és un dels resultats de l´estudi Dones i homes en els governs locals catalans, elaborat per l´Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) i la Diputació de Barcelona.
Cal tenir en compte que les llistes que es presenten són paritàries, però els resultats finals demostren que la configuració prima també que les dones acabin essent minoria.
A això se li afegeix que hi ha ens supramunicipals on la llei d´igualtat no s´aplica. De fet, des que el primer govern Zapatero va nomenar tantes dones com homes als ministeris, mai més s´ha repetit aquesta situació. Aquest desequilibri es reflecteix clarament a la Diputació de Girona. En l´actualitat només quatre dones ocupen l´escó provincial: Marta Felip i M. Àngels Planas (CiU), Consol Cantenys (PSC) i Gisela Saladich (ISelva). En aquest mandat ha dimitit Eva Palau (CiU) i que ocupava la vicepresidència i ha estat substituïda per un home, Lluís Costabella. Ara mateix tota la mesa presidencial està exercida per homes. ERC i la CUP no tenen cap representant femenina a la Diputació.
No és un fet excepcional. Els resultats de les darreres eleccions han provocat que les dones estiguin lluny del 50% en molts ajuntaments. La llei només obliga a aplicar la llei d´igualtat a municipis de menys de 3.000 habitants. Això deixa fora de l´aplicació d´aquesta normativa la gran majoria dels municipis gironins. De fet, fins a set municipis que van celebrar eleccions ja eren coneixedors que no tindrien cap regidora, atès que totes les llistes que es presentaven estaven formades per homes.
Com a exemple, ERC té 528 regidors dels quals 201 són dones; disposa de 57 consellers comarcals, dels quals 22 són dones, i cap dels 8 representants provincials prové de la quota femenina. En el cas del PSC són 62 homes als ajuntaments per 29 dones, mentre hi ha 17 consellers comarcals, per només 4 conselleres. En el del PP hi ha 16 regidors per 3 regidores en tota la provincia i 4 consellers comarcals, un dels quals és una dona.
És cert, com bé assenyala l´estudi, que el nombre d´alcaldesses en els municipis de Catalunya ha crescut en els últims anys, però ho són durant menys mandats. El 46,1% d´alcaldesses i regidores exerceixen el seu càrrec durant un o dos mandats. De fet, no hi ha cap alcaldessa que ho hagi estat durant tots els mandats des de 1979. En el cas del PSC, Pere Moradell, és el més veterà de la demarcació, mentre que la política socialista amb més anys com a representant municipal és Teresa Ferrés, exalcaldessa de Palamós i en política des de 1999. El mateix passa a ERC, on tenen cinc homes caps de llista des de 1999, mentre que només Teresa Jordà ha repetit com alcaldable des llavors.
Si s´estén l´anàlisi al Congrés són simptomàtiques les candidatures de CiU, on Josep López de Lerma i Jordi Xuclà han acaparat nou mandats a les Corts des de 1982. Per contra, Zoila Riera o Rosa Núria Aleixandre només hi han estat dues legislatures, una al Congrés i l´altra al Senat.
