Unes 200 persones es van manifestar ahir al matí pels carrers de Girona per demanar canvis en la política d'acollida als refugiats que arriben a Europa des de Síria. La manifestació, convocada per la plataforma solidària Girona Acull, va marxar des de la plaça de la Independència fins a la de Pompeu Fabra per reivindicar un procediment d'acollida lliure que no posi en perill els drets humans ni la vida dels qui intenten accedir a la Unió Europea. Al centre de les crítiques hi havia l'acord dels líders europeus amb Turquia per "externalitzar el drama migratori a tercers països a canvi d'acords econòmics i comercials".
Encapçalada per una pancarta on es podia llegir el lema "Els drets humans no tenen fronteres", la marxa va anar circulant per l'avinguda Jaume I entre crits de "cap persona és il·legal", "Girona solidària amb el poble sirià" i "són persones, no immigrants".
En arribar a l'antiga seu de la subdelegació del Govern espanyol, els manifestants -entre els que hi havia polítics com els cupaires Benet Salellas i Jordi Navarro, l'actual diputat per ERC Joán Olóriz i representants de moviments socials com la PAH, per exemple- van assenyalar l'edifici tot denunciant que "els governs són els culpables" i rebutjant "el tractat de la vergonya" entre la Unió Europea i el govern turc.
Al crit de "Marenostrum sí, mare mortum no", els protestants es van aturar de nou davant l'antic Banc d'Espanya, que ara acull la subdelegació del Govern, per tal que una jove llegís una poesia sobre la situació de les persones que deixen enrere casa seva fugint de la guerra i la misèria.
La reinvidicació va seguir fins al davant de la seu de la Generalitat a Girona i va donar la volta a la plaça Catalunya, des d'on van observar com es desplegava una gran pancarta de benvinguda als refugiats des d'un dels edificis que aboquen al riu Onyar.
Ja de retorn a la seu del govern català, un refugiat sirià que viu a Girona des de fa dos anys va llegir un manifest en què recordava la relació colonial d'Europa amb altres pobles i com ara "tanca les fronteres als que fugen de la guerra i la misèria".
"Genocidi migratori"
Els organitzadors de la manifestació van reclamar als governs que no es distingeixi entre refugiats i immigrants, perquè els que migren per la situació econòmica del seu país "també es posen en perill", i van exigir que "no es legitimi aquest genocidi migratori".
"Hi ha milers de morts a la Medieterrània, són resultat d'una política migratòria que es pot qualificar de genocida", apuntava el manifest, lamentant la poca celeritat amb què han actuat els governs europeus i que, quan ho han fet, la reacció "va en la línia oposada a les demandes dels moviments socials", al·ludint a l'expulsió de persones i a "discursos d'extrema dreta i electoralistes que queden lluny dels valors universals dels drets humans".
La marxa va cloure instant a acabar amb el comerç d'armes per alimentar els conflictes armats que hi ha arreu del planeta.
