El Dietari

A Catalunya es va fer urbanisme a finals del segle XIX i a principis del XX. Urbanisme cavil·lat i científic. Des d'aleshores fonamentalment s'ha construït amb voracitat i anarquia i barrinant molt poc. Fent plans d'expansió de les ciutats com xurros però pensant poquíssim en la gent que hi ha de viure i en les conseqüències de si un carrer ha de ser més o menys ample, si els edificis han de tenir tres o quatre plantes, el tipus d'aparcament, les voreres... Això no és urbanisme. No cal recórrer a la costa gironina, un dels magnicidis urbanístics més esgarrifosos. A les ciutats també hi ha exemples. I en ciutats aparentment modèliques, com ara Girona. I en concret el barri del Güell, una de les zones d'expansió del "nadalisme". Avui passejant me n'adono que més de la meitat dels baixos, que algú va decidir que havien de ser tots comercials, estan tancats i deixats. Sobretot els carrers que estan més a tocar del riu Güell. Allà és on més alt és el percentatge de locals buits. Dóna una sensació de deixadesa inquietat. Però a més a més, els establiments comercials que estan ocupats tenen unes rotacions supersòniques. En pocs anys he observat un local que l'han ocupat tres negocis. El barri té una gran densitat humana però el comerç no acaba d'arrelar i això és culpa de l'urbanisme. Més aviat per l'absència de l'urbanisme entès com a ciència.

Diumenge - Derrotant Tomàs Molina

Temps de flors s'ha convertit en un esdeveniment a prova de pluja. És tant l'anhel per visitar-la que fins i tot supera les incidències meteorològiques i els anuncis de calamitats climàtiques que anuncien els homes dels temps. Ja fa anys que impulso una campanya perquè no es faci cas dels homes del temps. Viu la vida, malgrat Tomàs Molina! Podria ser l'eslògan. Els meteoròlegs més influents són els de TV3, de qui un bon amic que es dedica al turisme diu que, quan es tracta d'aixecar o enderrocar negocis de restauració i hostaleria, tenen més poder que l'Isidre Fainé. Mullar-se amb la pluja o ser impulsat per una ràfega de tramuntana forma part de la vida, però quan els homes del temps ho esmenten, postren milers de persones al sofà i davant la tele. Temps de flors, en canvi, és immune a Tomàs Molina.

Dilluns - Concerts sanitaris

El conseller Toni Comín ha apostat per fer política coetaire, anunciant una suposada "desprivatització" de la salut, quan en realitat s'ha limitat a retirar el concert a dos centres sanitaris privats: l'Hospital General i la Clínica del Vallès. Aquests centres rebien grans quantitats de diner públic a canvi de fer una part d'atenció pública. I ja està? Ja hem desprivatitzat la sanitat? Comín no ha respost a hores d'ara què pensa fer amb els concerts que té, per exemple, a les comarques de Girona. En concret amb la Clínica Girona i la Salus Infirmorum de Banyoles, dos centres que reben també ingents quantitats de diner públic. Potser no s'han de retirar aquests concerts, però en tot cas haurien d'explicar molt bé per què trenquen el contracte amb uns i, en canvi, no ho fan amb altres. Com s'explica que un d'aquests centres hagi anunciat que construirà unes noves i grans instal·lacions, quan la Generalitat encara no ha explicat els seus plans per al decadent Trueta? La salut privada -amb diner públic- té diners i la pública no té ni un duro.

Dimarts - Maquillatge convergent

Convergència va ser durant els anys del pujolisme un partit molt sectari i gregari. O estaves amb ells o contra ells. No estar amb ells volia dir ser ignorat i, sovint, vilipendiat. Les noves generacions d'aquest partit van veure que amb això no anaven enlloc i que calia obrir-se més. Durant un temps, uns quants joves (jove en política volt dir fins a 50 anys) d'aquest partit ho han intentat. Però, recuperat el poder, començo a tenir dubtes de si era convicció o només era maquillatge de camuflatge. D'un temps cap aquí es tornen a identificar els vells tics arrogants i elitistes d'aquell partit que tan bé va saber escenificar el poder. S'equivocaran si la seva refundació no passa també per curar aquesta malaltia.

Dimecres - Altres Temps de Flors

"Organizado por la Regiduría Provincial de la Hermandad de la Ciudad y el Campo de la Sección Femenina de la F.E.T. (Falange Española Tradicionalista) y de las J.O.N.S. (Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista) y patrocinado por el EXCMO. Ayuntamiento de Gerona". Així anunciava el cartell el "I Concurso Exposición Provincial de Flores", el dies 22 i 23 de maig de l'any de nostre senyor de 1954. Vaja, resulta que era un esdeveniment provincial! Quina sorpresa. No ho sabia.

Dijous - CDC avorta

Convergència ha deixat fora de la seva llista electoral els moviments petits, com ara Demòcrates, que és l'escissió sobiranista d'Unió Democràtica. A efectes pràctics, durant les eleccions estatals que ara s'han de tornar a fer, significarà que no repetiran històrics com ara Elena Ribera, que havia anat de número dos per Girona, just darrere de Jordi Xuclà. S'equivoca Convergència? Francament, no ho sé. Per una banda, renuncia a aglutinar petits moviments que, tard o d'hora, hauran de trobar el seu paraigües ideològic per alguna banda. Però, per altra banda, foragita la por de parir un altre "monstre" com Unió (podríem dir que Convergència ha avortat a les poques setmanes d'haver fotut un clau en plena embriaguesa pel procés). Consideren que fent una negociació electoral de tu a tu amb Demòcrates poden acabar cometent l'error que va permetre que, durant dècades, Unió exercís un poder desmesurat en comparació amb la representativitat real que tenia. En realitat no en tenia. S'ha demostrat quan aquest partit ha anat sol a dues eleccions i ha acabat desaparegut.

Divendres - Nous ciutadans

La nova democràcia no és Podemos. Tampoc és la CUP. La nova democràcia és la catarsi que han provocat aquestes formacions i els seus moviments associats, obligant la resta a revisar-ho tot. Començant per assumir que la ciutadania ja no en té prou amb anar a votar cada quatre anys o cada 18 mesos, sinó que vol decidir sobre moltes coses. Aquest és el cas de Lloret de Mar, governat per tres partits tradicionals -CiU, ERC i PSC-, però que ha decidit fer els seus primers pressupostos participats. Mig milió d'euros que es destinaran a 13 projectes dels 37 que sotmetran a la consideració de 32.000 lloretencs (els que vulguin anar a votar, vaja). És una magnífica notícia perquè, a banda de ser una democràcia més demòcrata, resta poder a uns pocs.