S'ha salvat pels pèls. Els pèls de la barba, perqué aquesta ha sigut la clau que ha permès a un hindú afincat a Olot quedar absolt pels delictes d'exhibicionisme i provocació sexual que li podien suposar 18 mesos de presó i un any de llibertat vigilada. El jutjat penal número 4 de Girona reconeix que no hi ha evidències que permetin acreditar que el 5 de juliol i el 7 d'agost de 2012 es va apropar a dues nenes de 12 i 8 anys per ensenyar-los el penis i revistes pornogràfiques.

La sentència ha recollit gran part dels arguments esgrimits per la defensa -Carles Maymí- per fonamentar l'absolució. La primera de les menors va identificar un home hindú d'entre 35 o 40 anys i que duia bigoti com la persona que el 5 de juliol la va fer apropar al cotxe que tenia aparcat a la Ronda de les Fonts, a Olot, i li va ensenyar el penis. Però aquest reconeixement és insuficient perquè en el recull fotogràfic que els Mossos d'Esquadra van mostrar a la menor per facilitar-li la identificació del pervertit, «l'acusat és l'única persona que du un bigoti bastant perceptible i a més porta barba molt significativa en comparació amb els altres figurants», la qual no duia l'autor del delicte. Una cosa similar va passar amb la segona de les menors.

En ser el reconeixement fotogràfic l'única prova de càrrec que existia contra el processat i el fet que sigui controvertida perqué les menors no van poder ser precises, impedeix que es pugui condemnar aquest veí d'Olot que, per la seva banda, va negar tots els fets.

Encara que amb aquests arguments l'autor dels fets passés a ser desconegut, la sentència ?igualment va entrar a valorar si l'exhibició de revistes pornogràfiques es podia considerar delictiva en aquests dos casos concrets. La jurisprudència va portar la jutgessa a considerar que no perqué imputar un delicte de provocació sexual obliga a demostrar que l'exhibició de les imatges pornogràfiques ha provocat una afecció a les menors.

En el present cas, es desconeix exactament el contigut de les revistes i tampoc es va interrogar les menors «sobre si aquella visió ha generat un perjudici o dany en la seva llibertat sexual». I avui dia, «la mera mostra de fotos de dones despullades no és suficient tenint en compte la moral social actual per qualificar-les com a pornogràfiques», conclou la sentència. A banda que en el present cas no es van incorporar mai les suposades revistes pornogràfiques.

La sentència encara no és ferma i el ministeri públic disposa de deu dies per recórrer.