La població creix un 71% en 25 anys en els dos primers quilòmetres del litoral gironí

El percentatge de costa artificial arriba al 40% a primera línia de mar i gairebé tot el que no està protegit ja està construït

29.08.2016 | 07:14

La Costa Brava és idíl·lica. Cales, penya-segats i enclavaments d'alt valor biològic són alguns dels regals que ofereix la naturalesa. A la vegada, el litoral gironí és també un dels més construïts i habitats, fruit de la inconsciència urbanística viscuda amb el prematur desenvolupament turístic a partir dels anys cinquanta i amb la protecció d'espais que fins i tot van arribar quan ja era massa tard.
Això té un efecte immediat. A la costa gironina gairebé tot el que no està protegit ja està construït i la preocupació se centra en forats lliures al voltant del cap de Creus i en el creixement a l'interior que arribin a encerclar els espais d'interès natural. Actualment, la Costa Brava té un 40% de la primera línia (500 metres) construïda -en una costa que té dificultats orogràfiques i que s'estén a l'interior- i el 24% a la franja de dos quilòmetres. La urbanització té una correlació directa amb els habitants de la costa, en els últims 25 anys, la població en aquesta última franja ha crescut un 71%.
Així ho destaca l'informe "Canvis d'ocupació del sòl a la Costa" fet per l'Observatori de la Sostenibilitat, un estudi on els autors analitzen les dades sobre Espanya recollits en el projecte Corine Land Cover, sobre l'ocupació del sòl a Europa entre 1987 i 2011.
En l'apartat gironí, ja es desprenen dades impactants. En els primers 500 metres de costa, el 40% ja està construït, però es tracta d'una artificialització que ve de molt enrere. De fet, des del 1987 al 2011 només s'ha construït un 7%, a raó de 0,30 quilòmetres per any. (si se seguís així, la saturació arribaria en 514 anys). Un lleuger creixement que significa una cosa, als anys 80 la Costa Brava ja estava gairebé ocupada, amb l'excepció dels trams del litoral més ?a?bruptes i emparats, actualment i en gran mesura, per figures de protecció de la natura. Així, les taxes d'artificialització s'han rebaixat a valors mínims després de dècades d'inconsciència, però "potser és massa tard", destaca l'informe.
Abans del 1987, el desenvolupament del turisme va dur a nuclis urbans a la costa molt allargats, adherits a les platges, sobretot a la meitat sud de litoral gironí i en els extrems del golf de Roses. Els creixements es van fer a partir de petites poblacions preexistents, "més que per urbanització de platges sense poblacions prèvies", segons destaca l'estudi.
Així, des del 1987, municipis com Sant Feliu de Guíxols, Platja d'Aro o Palamós ja formaven un cordó de terra artificial a primera línia. Davant la impossibilitat de seguir creixent per la costa (on la protecció del massís de Cadiretes i del Castell-Cap Roig han limitat la seva expansió) s'han compactat i estès a l'interior. Per això, preocupa en aquesta zona l'obertura cap a l'interior on a quatre quilòmetres de la costa es troba l'espai protegit de les Gavarres.
Per tant, la imatge del litoral sud "és la d'una àrea on tots els espais no construïts s'han transformat en urbans, i en molts punts la protecció inclús ha arribat tard".
Des del 1987, doncs, l'artificialització ha estat lenta però, "la realitat no parla d'una situació de sostenibilitat sinó al contrari, no es construeix més perquè està construït gairebé tot el que es podia sense entrar en conflicte amb els espais naturals", diu l'informe.
Cal recordar que, en aquesta zona meridional, hi ha un dels nuclis eximits a la llei de costes respecte al Domini Públic Marítimo- Terrestre (DPMT): Platja d'Aro, una zona ja saturada des del 1987.
Al nord, el panorama és similar al sud i on també està urbanitzat tot el que no està específicament protegit. Els principals nuclis estaven fets abans del 1987, fins i tot abans que es produís la declaració de protecció de gran part del litoral, que en alguns punts va arribar fins i tot més tard que la urbanització. Això es pot veure prop d'Empuriabrava i al nord de l'Escala. A més, Empuriabrava és l'altre municipi eximit del DPTM. Amb Platja d'Aro, els dos municipis amnistiats són "àrees d'atenció prioritària". El 1987, la urbanització en els primers 500 metres era del 37% de la superfície. En 25 anys, ha pujat fins al 39,81%, una lleu variació que és fruit de la precocitat en la colonització costanera.

Els "punts calents" a protegir
A l'hora d'assenyalar els "punts calents", l'informe veu difícil detectar àrees lliures de la costa que actualment no estiguin protegides. En un futur, l'atenció en termes de protecció "s'han de centrar més bé en les àrees no protegides situades a esquena de nuclis de l'entorn del cap de Creus, com Portlligat, Beleser, Llançà, Colera i Portbou, Roses i Empuriabrava". En aquest cas, amb el poc que queda, l'important "és evitar que les poblacions creixin tant cap enrere que arribin a envoltar físicament les àrees protegides de la serra litoral".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema