La justícia restaurativa a Girona

18.10.2016 | 07:26

Hi ha un axioma propi del Dret anglosaxó que diu que el Jutge ha de complir com a primer requisit el consistent en tenir "sentit comú", després ha de complir el requisit de ser un "cavaller" en el sentit de ser imparcial i responsable en fer la seva feina i en prendre decisions (algú de qui ets pot fiar per a resoldre el teu cas) i, finalment, si a més de tot això a sobre té coneixements jurídics, doncs molt millor. Això que pot semblar un acudit expressa una gran veritat i reflecteix com el sistema del Common Law propi dels països anglosaxons, a diferència del que encara fem al sistema del Dret continental europeu en el qual s'integren Catalunya i Espanya, es formulen axiomes i es desenvolupen solucions processals i jurídiques d'acord amb criteris pràctics d'experiència i no amb elucubracions teòriques rígides que no s'adapten a la pràctica i a l'evolució de la societat.

Un exemple d'aquestes solucions pràctiques del món anglosaxó és el de la Justícia Restaurativa, que s'ha desenvolupat des de la dècada dels setanta del segle passat per intentar solucionar la deriva del procés penal cap a l'apartament d'aquest de la víctima del delicte. El procés penal clàssic se centra en la infracció de la norma i en fer-ho busca provar què va succeir exactament respecte dels fets denunciats, considerant la mateixa víctima com a testimoni dels fets i obligant-la a explicar què va passar, amb l'advertiment de les corresponents conseqüències legals en cas que no ho expliqui, i d'aquesta manera determinar al procés si hi ha o no responsabilitat penal i aplicar en el seu cas la pena i també la indemnització que corresponguin. Amb això se subordina la víctima a l'intent d'esclariment dels fets i es consideren les seves necessitats com merament econòmiques. D'igual manera, s'estableix una relació antagònica en el procés penal entre l'autor del delicte i la víctima que obliga el primer a mantenir una versió dels fets que sigui útil per a la seva defensa, i que dificulta que l'autor del delicte es pugui enfrontar al dany causat per la seva conducta i que es pogués donar una efectiva i completa reparació a la víctima.

La "Justícia Restaurativa" intenta pal·liar aquests mals del procés penal clàssic mitjançant un conjunt de procediments dels quals la "Mediació Penal" n'és un més, tot i ser el més conegut i aplicat. Aquests procediments tenen en comú l'objectiu de buscar la reparació i la compensació de les conseqüències del delicte mitjançant una prestació voluntària de l'autor del delicte a favor del perjudicat o víctima d'aquell (o de la comunitat quan no es pogués realitzar aquest gest davant d'un concret perjudicat). Alguns danys no podran ser en cap cas reparats però sí que es podran realitzar actes per reduir els seus efectes o proporcionar una satisfacció almenys moral a la víctima. Els procediments de justícia restaurativa intenten aconseguir aquestes finalitats creant un clima propici per al diàleg i l'acostament de postures entre la víctima i l'autor del delicte mitjançant la intervenció d'un tercer imparcial que faciliti un acord que satisfaci les necessitats de totes les parts i afavoreixi el reconeixement del dany causat pel delicte, intentant obtenir el penediment de l'autor del delicte, el perdó de la víctima i la reconciliació entre tots dos i d'aquests amb la societat. És a dir, els procediments de justícia restaurativa tenen per objecte que l'infractor comprengui que, més enllà d'haver incomplert la norma, ha causat un dany a una altra persona, i facilitar a la víctima superar el trauma del delicte i que l'infractor s'allunyi de la reiteració delictiva.

Tot i el que pugui semblar, el sistema de Justícia Restaurativa no pretén substituir el procés judicial clàssic en tant que el necessita precisament perquè es compleixin els acords als quals arribin la víctima i l'autor del delicte, i de fet la regulació actual fa que el judici oral s'hagi de celebrar en tot cas, havent-se de portar a aquell acte l'acord al que hagin arribat víctima i ofensor, i que tindrà valor d'atenuant (de confessió en l'article 21.4 del Codi Penal, de reparació en l'article 21.5 del CP). I això si és que la sentència no és absolutòria en no quedar suficientment provats els fets en cas de ser la víctima l'únic testimoni dels fets. Per altra banda, el sistema de justícia restaurativa no vulnera principis fonamentals com els de presumpció d'innocència i d'assistència lletrada a l'investigat/acusat en tant que l'acceptació de la tramitació d'un procediment de justícia restaurativa per l'investigat/acusat no suposa l'assumpció de cap responsabilitat i el seu contingut no tindrà accés al procés penal tret de l'informe que reculli els acords als quals s'arribi davant el principi de confidencialitat que presideix el procediment i vincula al mediador. D'igual manera l'investigat/acusat disposarà d'assistència lletrada al procediment penal en el què s'integri la mediació i l'assessorarà respecte a si ha d'acceptar o no l'acord. El sistema de Justícia Restaurativa compleix a més finalitats clàssiques del Dret Penal com són la de prevenció general que es pot aconseguir no únicament mitjançant un control repressiu sinó mitjançant un altre de caràcter preventiu en enviar a la societat un missatge positiu que promou la resolució pacífica de conflictes i suposa un estímul per a la denúncia de les transgressions del Dret; així com les finalitats de prevenció especial i rehabilitació en tenir un efecte educatiu per a l'autor del fet que es responsabilitza de les conseqüències d'aquest i li permet recordar el fet delictiu i les conseqüències com a motivació per a evitar la reincidència delictiva.

La introducció i regulació del sistema de Justícia Restaurativa al nostre ordenament jurídic ja s'ha iniciat i, així, la Decisió-Marc 2001/220/JAI referent a l'Estatut de la víctima en el procés penal exhortava els Estats membres a impulsar la mediació en les causes penals i a que vetllessin perquè es prengués en consideració tot acord al qual arribessin la víctima i l'inculpat mitjançant una mediació penal, i la Directiva 2012/29/UE que va substituir l'anterior norma va establir unes normes mínimes sobre els drets, suport i protecció de les víctimes dels delictes que havien de traslladar-se al Dret nacional abans del final del 2015, i entre les que preveia l'aplicació de diverses eines de justícia restaurativa. Aquesta directiva es va traslladar a l'ordenament jurídic espanyol tot i que de manera massa prudent i limitada mitjançant lleis com la núm. 4/15 referent a l'Estatut de la Víctima que al seu article 15 contempla el dret de les víctimes del delicte a accedir a serveis de justícia restaurativa per a obtenir una reparació material i moral adequada als perjudicis patits; la Llei Orgànica 1/15 que va introduir al Codi Penal la previsió que pogués condicionar la suspensió de la pena privativa de llibertat al compliment dels acords de mediació (article 84.1.1º); i la Llei Orgànica 7/15 que va introduir la previsió a la Llei Orgànica del Poder Judicial que els Lletrats de l'Administració de Justícia tinguin en matèria de mediació les competències que els atribueixi la llei processal (article 456.6) i que el Ministeri de Justícia i les Comunitats Autònomes que tinguin transferides les competències en matèria d'organització de l'Administració de Justícia puguin crear serveis comuns de mediació (article 438.3). Aquest és el cas de Catalunya on, tenint competències en la matèria i acollint ja la previsió de la referida Decisió-Marc 2001/220/JAI, la Direcció General de Reparació i Execució Penal a la Comunitat del Departament de Justícia fa anys que disposa d'un programa de Mediació Penal que precisament s'intentarà implementar ara amb caràcter pilot en un Jutjat Penal com és el número 5 de Girona.

Us demano a aquells amb qui contactarem en tant que lletrats, víctimes i acusats d'un procés penal per a celebrar una sessió informativa amb el mediador, que doneu una oportunitat a la mediació penal. Els resultats us sorprendran.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Comarques

Diverses persones passegen i proven ratafies de diversos productors
La pluja aigualeix la Fira de la Ratafia de Besalú

La pluja aigualeix la Fira de la Ratafia de Besalú

El temps ha obligat a traslladar al pavelló firal l'exposició dels 15 productors de licor i això...

Treure´s el carnet de conduir rebent les respostes des de fora

Treure´s el carnet de conduir rebent les respostes des de fora

Enxampen dos homes que haurien pagat 1.600 euros perquè els «cantessin» els resultats ·...

La sanitat gironina millora el temps per tractar l´ictus durant el 2015

La sanitat gironina millora el temps per tractar l´ictus durant el 2015

El període que transcorre entre que el pacient arriba a l´hospital i rep el tractament s´escurça i...

Deu propostes per gaudir del cap de setmana a les comarques gironines

Deu propostes per gaudir del cap de setmana a les comarques gironines

Fires, teatre, música i altres activitats per no quedar-se al sofà de casa

Atropellen un ciclista de 17 anys en una rotonda a Olot

Atropellen un ciclista de 17 anys en una rotonda a Olot

El jove va haver de ser traslladat a l´hospital d´Olot amb diverses ferides · Els giratoris són un...

Més aigua de mar per «salvar» el Ter

Més aigua de mar per «salvar» el Ter

El Govern posarà la dessaladora de Blanes al 100 % per portar 10 hectòmetres a Barcelona i reduir...

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Enllaços recomanats: Premis cinema