Girona és una de les províncies catalanes on la mà de l´ésser humà ha transformat més el medi ambient en 25 anys. Així es desprèn d´un estudi elaborat per l´Observatori de la Sostenibilitat, una organització formada per professionals de diferents camps (sociologia, ecologia, enginyeria, etc.) que té per objectiu compartir informació sobre gestió sostenible a l´Estat espanyol.

En el seu últim informe, l´observatori remarca que Catalunya és una de les zones que s´ha «antropitzat» menys entre el 1987 i el 2011. És a dir, un dels indrets on la petjada humana -entesa com la transformació del medi per satisfer les nostres necessitats- ha estat relativament petita en comparació amb altres llocs de l´Estat. Només l´11,8% del territori català hauria patit aquesta «artificialització» del terreny.

Però si posem la lupa al mapa, l´Observatori destaca Girona com una de les regions, juntament amb la zona sud de la conca del riu Segre, on la petjada de l´home ha estat major. Aquest concepte, conegut com a «antropització», no només inclou el creixement urbà i altres urbanitzacions del terreny, sinó que inclou tot allò que porti una signatura humana i que canvïi el terreny original.

De fet, tant a Girona com a Lleida, aquesta «antropització» s´ha menjat grans extensions de ­terreny no a causa de la construcció d´edificis, sinó per l´expansió de l´agricultura. Segons el document, «a Girona s´han produït importants ampliacions de cultius de secà a l´Empordà». Cultius com els garrofers o els de civada són majoritaris a Girona, i en farratges la producció també és important.

L´«antropització» no ha aparegut sola, però. Com a contrapartida, a Girona també s´han «naturalitzat» molts espais, és a dir, que la natura ha recuperat un territori prèviament ocupat per l´home. Grans zones als extrems de les Gavarres, al Cap de Creus i terrenys puntuals repartits per tota la província tornen a ser avui espais naturals. L´Observatori ho atribueix paradoxalment a l´abandó de l´activitat agrària en aquests indrets i a la creixent protecció per part de les administracions.

L´informe conclou que «un territori ben gestionat és un actiu econòmic de primer ordre. La correcta gestió del procés d'urbanització permet reduir els costos de la mobilitat per a persones i empreses, contenir els preus del sòl i l'habitatge i moderar les càrregues de la prestació de serveis».