El Bisbat de Girona continua endavant amb la Causa per beatificar els capellans que van ser assassinats a la diòcesi durant la «persecució religiosa» que es va produir durant la Guerra Civil. Inicialment es volien beatificar els 195 sacerdots i els tres seminaristes que van ser assassinats a la demarcació, però la lentitud a l'hora de recabar i comprovar la documentació ha fet que els membres de la Causa hagin decidit tirar endavant una primera fase amb 51 sacerdots, el nom dels quals no han volgut revelar.

Mossèn Àngel Caldas és el postulador diocesà de la causa per encàrrec del Bisbe. Segons explica, els 198 capellans que van ser assassinats durant aquesta «persecució religiosa» suposaven aproximadament un 20% dels més de 900 sacerdots que hi havia llavors a la diòcesi. Una xifra prou significativa com perquè el Bisbat decidís recuperar la seva memòria i iniciar els tràmits per tal de beatificar-los. El nom oficial de la iniciativa és Causa de canonització del servent de Déu Pere Arolas Vergés i companys, víctimes de la persecució religiosa a Espanya de 1936-39. S'ha escollit posar Pere Arolas, rector de Figueres, al capdavant perquè era el que tenia major rang de tots els que van ser assassinats.

Els treballs per aquesta beatificació van començar l'any 2009, tot i que la Causa no es va obrir oficialment fins uns anys més tard. A banda de Caldas, hi ha treballat una comisió d'historiadors formada per Joan Marquès, Enric Mirambell, Jordi Bohigas, Dolors Bancells, Pablo de la Fuente i Narcís de Puig. La seva tasca ha consistit en reunir tota la informació possible sobre els capellans assassinats i revisar-la exhaustivament per tal de garantir que compleixen els requisits per a ser beatificats. Per poder ser-ho, han de complir diversos requisits: per una banda, que la mort fos violenta (és a dir, que fossin assassinats), en segon lloc, que fossin morts per la seva fe (i no abatuts per raons econòmiques o personals), i en tercer lloc, que no intentessin lluitar ni apostatar per salvar-se. «Han de ser persones que s'entreguessin lliurement i sense violentar-se a la mort», explica Caldas.

Documents i testimonis

Es tracta, doncs, d'una feina minuciosa que requereix temps i esforços. La comissió ha entrevistat nombrosos testimonis (tant directes com indirectes) i ha revisat una gran quantitat de documents. Tota la informació que van trobant la difonen a través d'un butlletí, Martirion, i la pàgina web www.martiriongirona.org. Allà es pot trobar la llista de capellans assassinats i totes les biografies que s'han pogut completar. També tenen la intenció de publicar un llibre per tal de divulgar tota la recerca que s'ha fet fins ara i donar a conèixer aquest episodi de la història a la ciutadania.

Segons es pot llegir al web de Martirion, malgrat que els capellans gironins no van tenir res a veure amb l'alçament militar de 1936 -de fet, molts d'ells ni tan sols se n'havien assabentat quan van ser assassinats, durant els primers dies de la guerra- això no els va lliurar d'una «persecució sistemàtica» de persones i béns relacionats amb la religió. Per a fer-ho, van sorgir grups i comitès de guerra: els de Salt i Orriols, per exemple, van ser dels més actius.

Tot i això, segons assenyala Àngel Caldas, no s'ho prenen com un tema polític, sinó estrictament teològic: «Nosaltres només busquem el testimoni de gràcia en la vida d'una persona, i en el context no ens hi posem», assenyala. «No hi ha rancúnia per part de ningú, sinó que és un clima de misericòrdia», afegeix.

«Per al Bisbat de Girona, recuperar la història d'aquesta gent humil és molt important», assenyala Caldas. De moment, però, en vista del gran volum de feina que comporta bucar tots els testimonis i fonts documentals, començaran amb una primera fase de 51 sacerdots. Més endavant, continuaran amb la resta.

Un cop des de la diòcesi de Girona s'hagi comprovat tota la documentació necessària, la proposta de beatificació s'haurà d'enviar a Roma, ja que el Vaticà serà qui li ha de donar el vistiplau definitiu. Mentrestant, un dels pocs records que queda d'aquelles morts són les plaques amb els seus noms al santuari de la Mare de Déu del Collell col·locades pel bisbe Cartañà l'any 1953.