Jordi Barretina · Director de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (Idibgi)

«Hi ha d'haver suport públic a la recerca, però no ha de ser l'única font de recursos»

Des del febrer lidera la recerca biomèdica gironina amb l'objectiu de donar-li més visibilitat; d'aconseguir diversificar les vies de finançament i d'enfortir els vincles amb els hospitals comarcals i amb la Universitat de Girona

21.04.2017 | 07:16
«Hi ha d'haver suport públic a la recerca, però no ha de ser l'única font de recursos»

Després d'anys dedicat a la recerca contra el càncer als Estats Units, l'empordanès Jordi Barretina ha tornat a Girona per dirigir l'Idibgi, el centre que agrupa la recerca biomèdica a la demarcació. En total, aixopluga uns 300 investigadors que l'any passat va signar 248 publicacions en revistes científiques, on hi havia actius 351 assajos clínics -i que compta amb un pressupost de 5 milions d'euros per a la investigació.

Què s'ha trobat a l'Idibgi?

Un centre que recentment ha estat reconegut com el millor en ciències de salut de l'Estat, amb una molt bona feina feta fins ara i un bon grup d'investigadors.

En quines àrees destaca?

Treballa en quatre grans àrees: en salut cardiovascular; en neurociències; en metabolisme i inflamació; i en oncologia i hematologia; però també hi ha un grup molt potent de diagnòstic per la imatge i de salut mental.

Quins plans té en ment?

Com que som bons en aquests temes, hem de consolidar la feina feta. Hi ha, per exemple, un projecte que podria ser vertebrador de l'institut, l'estudi a fons del procés d'envelliment des de moltes perspectives i integrant moltes de les disciplines del centre.

Quins projectes vol abordar?

Entre les necessitats que he detectat hi ha la de diversificar les fonts de finançament, internacionalitzar més el centre i pensar en les necessitats pel que fa a espais.

Girona és un bon laboratori?

Sí, tenir accés a pacients i persones sanes que es prestin a ajudar a la investigació en el context de les comarques de Girona ens dona un cert avantatge respecte a altres centres punters, que potser tenen més recursos o massa crítica, però menys facilitat per arribar als pacients.

Com repercuteix aquesta recerca en el pacient?

Cada cop més es fa recerca translacional, que facilita el pas del que s'aconsegueix al laboratori a la millora de la pràctica clínica. Cal dir, però, que tot i que el pacient sap que es fa recerca a Girona, potser no és conscient que hi ha aquest institut. Aquesta és una de les coses que ens hem marcat, donar més visibilitat a l'Idibgi perquè la gent es senti seva la recerca que s'hi fa, que és bona i així l'han reconegut.

De fet, l'Idibgi ha estat escollit com el millor centre de recerca de l'Estat per davant de més grans o amb més recursos.

Crec que una de les coses que s'ha reconegut en aquest cas és que, amb uns recursos relativament limitats, es fa molta i molt bona feina. Està clar que si tinguéssim accés a més recursos en podríem fer encara més, per això hem d'intentar captar-ne més, però alhora treballar amb la realitat i els recursos que tenim.

Aquests recursos limitats fa que estiguem perdent talent?

Això és una realitat que afecta molts àmbits, no només la recerca biomèdica. Està clar que si poguéssim intentar fer alguna cosa perquè el talent d'aquí tingués l'opció de marxar fora, però no necessàriament l'obligació perquè aquí tingués l'oportunitat de desenvolupar-se, hauríem fet una cosa ben feta. Marxar és bo, no és obligatori, jo ho vaig fer i ho recomanaria, però que hi hagi diversitat d'opcions és bo per a tothom.

En quina situació laboral es troba un investigador a Girona?

Hi ha marge de millora. Està clar que la recerca en l'etapa jove és de formació, però s'hauria de trobar la fórmula per estabilitzar i establir una carrera professional perquè qui vulgui guanyar-se la vida fent recerca, realment ho pugui fer.

Aquesta fórmula per millorar en recursos i estabilitat per als investigadors passaria per no dependre tant dels fons públics?

Seria trobar una fórmula híbrida, per aconseguir que els recursos sortissin tant dels fons públics com dels privats. Està clar que sempre hi ha d'haver un suport institucional a la recerca però no hauria de ser l'única font de recursos. Hi hauria d'haver suport privat, tant d'empreses que s'interessen per la recerca com de mecenes particulars que vulguin donar suport a l'estudi d'una malaltia o oferir un retorn a la societat.

L'Idibgi està estrenyent llaços amb l'empresariat. Quin impacte tenen les aportacions privades en el pressupost del centre?

L'esforç per començar a captar capital privat va començar a mitjans de l'any passat i encara és relativament petit, però esperem que creixi. En altres llocs, com als Estats Units, s'ha aconseguit que el finançament sigui un terç públic, un terç privat gràcies a l'empresa i el terç restant prové de mecenes. Aquí no sé si s'hi podrà arribar, però treballarem perquè sigui el màxim possible.

Ara mateix l'Idibgi vehicula la recerca que es fa sobretot a Girona i Salt. S'ha proposat col·laborar més amb els hospitals comarcals?

Sens dubte. Nosaltres aspirem a ser el paraigua de la recerca biomèdica de tota la província, no només del Trueta o el Santa Caterina. Estem identificant els nostres interlocutors als altres hospitals per veure com els podem ajudar i treballar plegats per, per exemple, presentar-nos junts a convocatòries d'ajuts i fons competitius.

I quina relació tenen amb la Universitat de Girona? S'havia parlat de convertir-se en un centre adscrit a la UdG.

Des del 22 de març tenim un nou marc formal per vehicular la recerca biomèdica que es fa a la universitat i coordinar-la amb la que es fa a l'hospital. Augmentar el volum d'investigadors ens pot ajudar a captar fons competitius i sobretot a crear sinergies que fins ara no eren possibles. Hem de pensar que no només col·laborem amb la Facultat de Medicina, sinó amb altres disciplines, per exemple treballem plegats en bioestadístiques, computació, robòtica, química...

Des de fa una mica més d'un any, l'Idibgi té la seu a Salt, prop del Santa Caterina però lluny del Trueta. Aquesta distància debilita la tasca investigadora?

El cert és que no només som al parc hospitalari de Salt, sinó que també tenim espais al Trueta i altres investigadors repartits per la ciutat.

Però l'Idibgi seria més potent si tingués a prop un campus de salut, amb les facultats de la UdG i el nou Trueta, com demanen alguns professionals?

Hi ha avantatges en tenir una massa crítica concentrada en un mateix lloc, però donades les circumstàncies actuals, farem el que sigui possible per adaptar-nos a la situació i treure'n el màxim rendiment, pensant sempre en les possibilitats de futur i en on es localitzi el complex.

Pensant hipotèticament, sense tenir en compte els condicionants polítics o pressupostaris, la situació ideal seria que el nou Trueta fos prop de l'Idibgi?

Jo poso l'exemple de Boston. En altres ciutats en què hi ha instituts que impliquen més d'una institució i emplaçament físic, és habitual que la gent es desplaci. Si estàs concentrat en un sol lloc hi ha avantatges, però si no, també, per això ens adaptarem a les circumstàncies que hi hagi.

Fa temps l'Idibgi es va plantejar construir el primer estabulari de Girona. Hi ha algun projecte a curt termini per poder experimentar amb ratolins?

Que ara mateix no hi hagi instal·lacions per fer experimentació animal, que és un component important en la recerca biomèdica, és un desavantatge per a l'institut, però col·laborem amb altres centres de Barcelona que sí que en tenen quan ho necessitem. Intentarem que hi hagi una mínima infraestructura, perquè tenir-la ens beneficiaria.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Comarques

Consulta l´estat de les platges de la Costa Brava

Consulta l´estat de les platges de la Costa Brava

Un mapa amb dades actualitzades de totes les zones de bany del litoral català amb l'estat de les...

El túnel del Pertús tornarà «al mercat», segons Foment

El túnel del Pertús tornarà «al mercat», segons Foment

El secretari d'Estat d'Infraestructures ha opinat que abans de tornar a licitar el tram és...

El pes de la prevenció contra els incendis

El pes de la prevenció contra els incendis

La realitat s´imposa i el cert és que el planeta està sotmès a un canvi...

UGT denuncia que el pla sanitari no tracta el pressupost ni la situació dels treballadors

UGT denuncia que el pla sanitari no tracta el pressupost ni la situació dels treballadors

El sindicat assegura que al procés engegat per Salut li falta concreció i demana que els agents...

Les comarques de Girona pateixen 83 incendis forestals en només 18 dies

Les comarques de Girona pateixen 83 incendis forestals en només 18 dies

Suposa un terç del total de focs comptabilitzats durant aquest 2017, on les comarques de l'Alt...

Enllaços recomanats: Premis cinema