Jutgen l'activista que va interrompre una missa a Banyoles per l'avortament

El mossèn assegura que va denunciar els fets per «ajudar» a donar més publicitat a aquest acte de protesta. La fiscalia sol·licita dos anys de presó per a l'acusat per un delicte contra la llibertat religiosa

26.04.2017 | 07:09
Jutgen l'activista que va interrompre una missa a Banyoles per l'avortament

L'Audiència de Girona va jutjar ahir l'activista que el 9 de febrer del 2014 va interrompre una missa a l'església de Sant Pere de Banyoles, juntament amb altres persones, amb proclames a favor del dret a l'avortament. L'acusat, Jaume Roura –que l'Audiència Nacional va condemnar a 15 mesos de presó per haver cremat fotos del Rei l'any 2007 a Girona–, va reconèixer els fets del 2014 i va assegurar que no tenia la impressió que «estigués prohibit» un acte d'aquest tipus. «En cap moment, ni molt menys, anàvem a buscar merder. No vam fer cap dany», va afegir el processat, que va explicar que aquesta acció «semblava la manera més efectiva» de fer visible la protesta contra la llei de reforma de l'avortament, impulsada pel govern del PP.

«En cap cas volíem ofendre el sentiment religiós de ningú», va reiterar l'acusat, que va considerar que es tractava d'una protesta política «pacífica» que va durar poc més d'un minut. També va apuntar que una vegada els participants havien aixecat una pancarta amb el lema «Fora rosaris dels nostres ovaris» i havien cridat altres proclames a favor del dret a l'avortament, van abandonar voluntàriament l'església. Així, el processat va criticar «la línia de l'Estat» de reprimir la lluita dels moviments feminista i popular. La fiscalia demana dos anys de presó per a l'activista, ja que valora que l'acusat va cometre un delicte contra la llibertat religiosa. En canvi, l'advocat Benet Salellas, que defensa el processat, sol·licita la seva absolució.

En el judici d'ahir també va declarar el rector que oficiava la missa del diumenge 9 de febrer del 2014 a l'església de Sant Pere de Banyoles, mossèn Ramon Pijoan, qui va afirmar que va denunciar els fets per «ajudar» a donar més publicitat a aquest acte. Pijoan, que va presentar la denúncia 12 dies després dels fets, va remarcar que va prendre aquesta decisió quan el grup d'activistes va penjar a Internet un vídeo amb les imatges de la protesta. Pel que fa al dia 9 de febrer, el mossèn va reconèixer que, abans de començar la missa, va detectar que entre la vuitantena de feligresos hi havia un grup d'una quinzena de persones «no habituals», algunes de les quals amb una pancarta. Tot i això, va oficiar la missa com qualsevol diumenge, perquè va defensar: «No surto a dir missa en funció de la gent que hi ha».

Pijoan va recordar que, una vegada el grup d'activistes havia començat la seva acció, va optar per aturar la missa i es va asseure, fent abans «uns gestos amb les mans per intentar calmar» els assistents. Quan va acabar la protesta, el rector va seguir oficiant la missa, ja que va admetre que el grup d'activistes va marxar de l'església després de portar a terme el seu acte. En el judici també va declarar un dels feligresos, que va mantenir el mateix relat dels fets exposat pel processat i el mossèn. Aquest testimoni va concretar que, després de finalitzar la missa, els assistents van recollir les octavetes que els manifestants havien llançat en el transcurs de la seva acció.

Acte democràtic «sense dany»

Ahir al banc dels acusats només hi havia Roura, perquè de les cinc persones que el setembre del 2014 van declarar al jutjat d'instrucció per aquest cas, ell va ser l'únic que va reconèixer la seva participació en l'acte. Tot i que el jutjat d'instrucció número 2 de Girona va arxivar la causa, la fiscalia va recórrer la decisió i l'Audiència va reobrir el procediment. Per això, Salellas va reclamar ahir a la secció quarta de l'Audiència que dicti una sentència absolutòria per al processat, ja que va considerar que es tracta d'un acte «democràtic» que es va produir «sense cap dany». En aquest sentit, Salellas va reivindicar que la protesta està avalada per la llibertat d'expressió, que l'activista no va vulnerar la llibertat religiosa i que l'article del codi penal que utilitza la fiscalia per mantenir l'acusació sorgeix del franquisme. El cas va quedar ahir vist per a sentència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema