L'ozóés un gas que es concentra a les capes més baixes de l'atmosfera i que constitueix l'únic component contaminant amb presència excessiva remarcable en l'aire de la província (només se'n salva l'Empordà, tal com confirma l'Anuari 2016 de la Qualitat de l'Aire). Des d'ahir i fins el 15 de setembre vinent, el període previsiblement més calorós de l'any, la Generalitat engega la campanya anual de vigilància dels nivells d'O3: quan es prevegi una concentració de gas superior als 180 micrograms/m3 de promig l'hora s'avisarà els ajuntaments i consells comarcals per tal que n'informin els ciutadans; quan la previsió apunti a concentracions superiors als 240 micrograms/m3 s'alertarà a la població.

En aquest context d'alerta, el Govern desaconsella «fer esforços físics que no siguin usuals a l'exterior, principalment si produeixen fatiga, són de llarga durada i es duen a terme dins del període comprès entre les 10 i les 16 hores (hora solar; en l'hora legal l'intèrval se situa entre les 8 i les 14 hores). El Departament de Territori i Sostenibilitat, responsable del sistema de predicció de la concentració d'ozó troposfèric, puntualitza que aquest gas «pot provocar efectes adversos sobre la salut humana», com tos, irritacions de la faringe, al coll, als ulls, dificultats respiratòries o disminució del rendiment. I són especialment vulnerables als efectes d'aquest element les persones que pateixen malalties carídaques o de l'aparell respiratori, els nadons, els nens de menys de tres anys i les dones embarassades.

Pronòstic actiu

El pronòstic dels nivells d'ozó es podrà consultar a partir de les 10:30 hores del dia anterior al web territori.gencat.cat. Ahir, el portal ja dibuixava el primer «mapa d'avisos» per a avui, amb la previsió que «els nivells d'ozó siguin moderats en punts de l'interior, especialment a les comarques de Girona i a la plana de Vic».

Segons l'Anuari de la Qualitat de l'Aire 2016, les diverses estacions de mesura instal·lades a la província per la Direcció General de Qualitat Ambiental han detectat que al llarg dels darrers tres anys la presència d'ozó al cel de Girona ha estat massa elevada (superior als 120 micrograms per metre cúbic que la Unió Europea fixa com a concentració màxima) durant massa dies al cap de cada exercici.

L'any passat, per exemple, a la zona definida com a comarques de Girona (és a dir, la província menys l'Empordà i la Cerdanya segons el mapa de qualitat de l'aire), els nivells d'O3 van superar el «valor objectiu per a la protecció de la salut» (els 120 micrograms per metre cúbic de què parla Europa) durant més de 25 dies, període de temps que ja es considera de cert risc. En algun exercici els nivells d'O3 han superat el llindar de risc durant 35 dies en algunes comarques. L'Empordà, en canvi, presenta registres millors: els nivells d'ozó troposfèric detectats a l'estació d'Agullana només van traspassar els 120 micrograms/m3 de mitjana l'hora durant 21 dies (la base que controla la presència d'aquest gas contaminant per a la zona definida com a «comarques de Girona» és al Montseny).

La calor, determinant

En aquest context, la Direcció General de Qualitat Ambiental exposa que els nivells d'ozó «són molt variables d'un any a un altre», perquè «la seva formació depèn molt de la meteorologia». És a dir, els anys «més calorosos i amb més radiació solar» presenten registres més elevats. D'altra banda, adverteix l'informe del Govern, «cada any se supera el llindar d'informació en algunes estacions rurals». L'informe apunta que «no existeixen fonts destacables d'ozó», sinó que és un «contaminant secundari» que es forma a partir d'altres compostos (precursors), com els òxids de nitrogen i els orgànics volàtils generats per l'activitat humana «que reaccionen gràcies a la radiació solar».