La picaresca dels estudiants per copiar en els exàmens ve d'antic, el que s'ha modernitzat són els recursos per intentar accedir a la informació que fa falta quan l'hora de la veritat ja ha arribat. L'última -o la penúltima- manera de fer-ho consisteix en usar dispositius Bluetooth per transferir les dades necessàries per espondre les preguntes. Una tecnologia que la Secretaria d'Universitats i Recerca combat amb més tecnologia, la d'uns detectors d'emissions que avui o demà s'utilitzaran en alguna seu i hora indeterminada de la selectivitat a les facultats de la selectivitatUniversitat de Girona

El coordinador de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) a la UdG, Pepus Daunis, es va mostrar així de críptic davant la pregunta de si aquests detectors s'hi utilitzen enguany: «pot ser que l'aparell passi un dia per Girona», va respondre. L'any passat sí que ho va fer ja que, tal com va explicar Daunis, el mecanisme «va passar per tots els tribunals dels campus Montilivi i del Barri Vell, sense que detectés res».

Motxilles, estotjos, calculadores

Aquesta no és l'única mesura preventiva que s'aplica durant la selectivitat, amb l'objectiu d'evitar que cap alumne copiï. A la petició habitual de deixar les bosses i les motxilles en un lloc concret de les aules, fora de l'abast dels seus propietaris, aquest any s'hi ha afegit una prohibició nova: la de portar estoig i deixar-lo a sobre de la taula. «Si volen tenir els estris junts, ho han de portar embossat, en una bossa transparent com en els avions», va detallar el responsable de la coordinació de les PAU a Girona, al·ludint a l'exigència de les companyies aèries de dur els líquids a l'equipatge de mà.

Entre les directrius que els estudiants reben abans de començar les proves també hi ha la de no entrar cap refresc o entrepà a l'aula on es fa l'examen perquè, com va assenyalar Pepus Daunis, «a dintre hi poden haver 'xuletes'». La prevenció també afecta les ampolles d'aigua, gairebé imprescindibles en edicions tan caloroses com aquesta, i en moltes seus opten per fer arrencar les etiquetes per assegurar-se que no hi ha cap informació anotada. A tot això s'hi afegeixen les calculadores, un recurs habitual per poder comptar amb un suport extra en el moment crític. Aquest aparell també és objecte habitual d'inspecció, majoritàriament de forma aleatòria, per comprovar que l'alumne no hi ha registrat cap dada.

Les pràctiques habituals dels docents que vigilen els exàmens encara n'inclouen una altra de molt específica: comprovar que els estudiants no porten auriculars, cosa que solen fer mentre circulen pels passadissos; ara bé, si sospiten de la seva presència, poden demanar als joves que els ensenyin les orelles. El propòsit, va remarcar Daunis, és «evitar qualsevol transmissió per mitjans electrònics no autoritzats». Extensible a qualsevol altra forma de fer trampes.