El consum per càpita d'aigua a la costa cau un 60% en 15 anys

Una tesi conclou que «més concentració de places hoteleres no implica més consum hídric»

20.06.2017 | 06:59

El 1997 el consum d´aigua per càpita als 22 municipis de la Costa Brava s´aproximava als 600 litres per persona de mitjana, segons dades de l´Institut d´Estadística de Catalunya (Idescat) i de l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA). Tretze anys després, el 2010, i a pesar d´un augment notable de la població censada (fins als 250.000 habitants), el consum d´aigua queia a 200 litres per persona i dia, un decrement de més del 60%. Una tendència que, afirma Ariadna Gabarda Mallorquí en la tesi doctoral Canvis recents en el consum i la gestió de l´aigua en espais turístics. El cas de la Costa Brava,defensada a la UdG el 2016, converteix la costa gironina en «un bon exemple de regió que ha prioritzat amb efectivitat programes d´estalvi d´aigua».

En els últims quinze anys, sosté Gabarda, «el consum per càpita d´aigua ha disminuït, mentre ha augmentat el volum total d´aigua consumida», una «millor eficiència» que s´explica per «factors relacionats amb les innovacions tecnològiques i institucionals, la conscienciació ambiental [la sequera dels anys 2007-2008 hi hauria jugat un paper important], l´ús de recursos hídrics alternatius i la crisi econòmica i el preu de l´aigua».

Lloret: trencar el tòpic

En aquest context, i «a escala municipal», l´exhaustiu treball acadèmic de recerca determina que «els consums per càpita d´aigua tendeixen a ser més alts quan més proporció de sòl urbà de baixa densitat presenta un municipi». En altres paraules, «una concentració més alta de places hoteleres o de càmping no implica forçosament més consum hídric municipal». La recerca fa una anàlisi particular del cas de Lloret de Mar, població que concentra el 46% de les places hoteleres de la Costa Brava: els establiments amb «més capacitat, tant en termes de places hoteleres com de dimensions de les zones aquàtiques», tendeixen a «consumir menys aigua per càpita que la resta», uns resultats que «aporten nous elements de debat al voltant dels beneficis i perjudicis de les destinacions turístiques de masses amb una elevada densitat urbana i verticalitat». A Lloret, apunta el document, «l´incentiu principal que explica la implantació de mesures d´estalvi hídric [com les impulsades a l´hotel Samba] està relacionat amb la reducció dels costos econòmics».

El paper del Consorci

Des d´una perspectiva històrica, Gabarda identifica «quatre grans períodes» en l´evolució del sanejament de les aigües residuals urbanes de la Costa Brava. De mitjans del segle XX fins al 1980, el turisme va fer créixer el consum i això va derivar en «un increment considerable d´aigües residuals, que fins llavors no eren tractades sinó que directament abocades als rius i/o al mar». Amb el naixement, l´any 1971, del Consorci de la Costa Brava (CCB) les institucions locals van «voler posar fi a aquest descontrol». Aleshores van desplegar el Pla d´Infraestructures d´Aigües Residuals, que va començar a donar els primers resultats a partir de 1980, amb els «primers signes de millora», sobretot en platges i zones de bany. Del 1993 al 2008, apunta la tesi doctoral, el model de gestió es va centralitzar i la Generalitat va assumir el rol que fins llavors havia desenvolupat el CCB. La darrera etapa que identifica la recerca va del 2008 fins a l´actualitat: en aquest interval temporal, «la crisi de l´administració pública i la forta contenció pressupostària han forçat la Generalitat a iniciar alguns processos de privatització de serveis relacionats amb la gestió de l´abastament i el sanejament hídrics».

D´aquesta manera, dels 22 municipis «només un», Castelló d´Empúries (Empuriabrava exclosa) aplica una gestió 100% pública d´aquests serveis; en tres més, Blanes, Mont-ras i Palamós, s´opta per un sistema mixt, mentre que els ajuntaments de les 18 localitats restants han concedit la gestió de l´abastament i el sanejament a empreses privades vinculades a dos grans grups multinacionals: Aqualia, filial de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), i Sorea, filial d´Agabar, del grup Suez.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Comarques

Fruita més madura, porcs més desganats
Fruita més madura, porcs més desganats

Fruita més madura, porcs més desganats

La forta calor escurça un 30% el període de maduració de la fruita, sobretot de préssecs i...

L´onada de calor es manté amb màximes de 37 graus a Girona

L´onada de calor es manté amb màximes de 37 graus a Girona

Un petit foc crema camps a Fornells de la Selva i Protecció Civil manté els plans d'alerta

Els examinadors de trànsit amenacen amb seguir amb la vaga al setembre

Els examinadors de trànsit amenacen amb seguir amb la vaga al setembre

Reclamen el cobrament del complement específic que és de 240 euros que els van prometre el 2015...

Els hotels de la Costa Brava preveuen un 90% d´ocupació el mes de juliol

Els hotels de la Costa Brava preveuen un 90% d´ocupació el mes de juliol

Tot i que encara és d'hora per avançar-ho, els establiments hotelers no descarten arribar a la...

Consulta l´estat de les platges de la Costa Brava

Consulta l´estat de les platges de la Costa Brava

Un mapa amb dades actualitzades de totes les zones de bany del litoral català amb l'estat de les...

El túnel del Pertús tornarà «al mercat», segons Foment

El túnel del Pertús tornarà «al mercat», segons Foment

El secretari d'Estat d'Infraestructures ha opinat que abans de tornar a licitar el tram és...

Enllaços recomanats: Premis cinema