Calor, molta calor a les granges i als camps. Les temperatures de rècord de les últimes setmanes comencen a tenir efectes visibles en les explotacions agrícoles i ramaderes de la província: els més evidents els pateixen, per una banda, les plantacions de fruita dolça, on el període de maduració de préssecs i nectarines, per exemple, s'escurça un 30%, apunta Xavier Gorgues, responsable nacional del sector de la Fruita Dolça del sindicat Unió de Pagesos (UP); per l'altra, les granges de porcs: els animals triguen de vuit a deu dies més a assolir el pes mínim (uns 105 quilos) per anar a l'escorxador , un «problema» que ja s'ha traduït als mercats amb un increment del preu de la carn de porcí, expliquen Santi Querol, responsable del sector Ramader d'UP, i Jaume Bernis, cap sectorial del Porcí de JARC-COAG.
L'onada de calor també està provocant estralls en els cultius de secà, especialment de blat i d'ordi: en camps de l'Alt Empordà poden arribar a collir fins a 7.000 quilos d'herbacis per hectàrea en condicions «normals»; aquest any, però, la collita podria baixar fins als 3.000 quilos, explica el coordinador territorial d'UP, Xavier Frigola. La sequera, la forta calor i el vent minven aquest cultiu: al Pla de l'Estany, per exemple, no preveuen collir més de 4.000 quilos per hectàrea. Al Baix Ter i el Baix Fluvià, zones més humides, la pèrdua de collita es preveu que sigui menys pronunciada.
El reg s'avança 15 dies
En els cultius de regadiu la calor ha obligat a «avançar 15 dies el reg», assenyala Frigola, i, això, afegeix, podria accelerar la recol·lecció en camps de blat de moro i en plantacions d'hortalisses i de fruita. En aquesta línia, Xavier Gorgues insisteix que molt probablement la fruita dolça es recollirà molt més aviat. La collita d'enguany es preveu bona, «no pas excepcional», apunta aquest agricultor, i entre el 75% i el 80% de la producció de fruita amb pinyol (préssecs i nectarines) es destinarà al mercat exterior. Gorgues exposa que les altes temperatures fan que augmenti el consum d'aquestes varietats de fruita, una bona notícia per al sector. En aquest context, el representant d'UP pronostica un repunt del consum de nectarines, una fruita que els estius passats havia perdut pes a la cistella de la compra perquè escassejava i això n'encaria el preu.
Animals assedegats
A les granges, principalment les que es dediquen a l'engreix de porc, la persistent onada de calor retarda el creixement del bestiar. «Els animals beuen molta més aigua, se n'omplen la panxa i acaben menjant molt menys del que correspondria», exposa Jaume Bernis, de JARC-COAG. A efectes pràctics això comporta que un porc trigui de vuit a deu dies més a assolir el pes mínim per anar a l'escorxador. En el cas de les granges de mares, la forta calor també endarrereix «el cicle productiu dels animals» més petits: les truges també mengen menys, de manera que «els costa més tenir llet» i això repercuteix directament sobre els garrins, que «si habitualment triguen de 25 a 30 dies a pesar sis quilos, ara, en el mateix temps, com a molt n'arriben a fer cinc», exposa Jaume Bernis. A continuació, matisa que tot i que els efectes de la calorada són evidents a les granges, «els animals no pateixen excessivament, perquè les instal·lacions estan ben condicionades; no estem passant per la situació ideal, però».
S'encareix la carn
L'alentiment del procés d'engreix dels porcs està fent que el preu de la carn es pagui més car a les carnisseries, un increment que les organitzacions agràries encara no estan en condicions de precisar, ja que que encara és «molt incipient». Santi Querol, d'UP, explica, d'altra banda, que l'onada de la calor també provoca els mateixos efectes en el sector boví. A les granges, les vedelles també ingereixen quantitats d'aigua molt superiors a les habituals i això alenteix el període d'engreix. Això no obstant, l'estiu «és temporada baixa» per a aquest sector, ja que el consum disminueix, i això explica que els efectes de la calor no es tradueixin, de moment, en un increment del preu de la carn. A les granges d'aviram, els productors se centren a mantenir «ben climatitzades» les naus.
