El projecte de millora de l'N-II, va denunciar ahir el diputat del Partit Demòcrata de Catalunya (PDeCAT) al Congrés, Jordi Xuclà
En la seva opinió, aquesta manca de respecte pels compromisos pressupostaris es pot interpretar com una «desconnexió unilateral de l'Estat amb Girona», una demarcació que -va argumentar- ha fet el mateix, ja que cap dels sis diputats gironins van votar a favor ni de la investura del president, Mariano Rajoy, ni dels pressupostos generals.
La privatització dels paradors
La queixa de Jordi Xuclà es va emmarcar en un balanç de l'activitat parlamentària del PDeCAT durant el primer any de legislatura espanyola i en l'anunci de les seves properes accions. Aquestes es concreten en el registre, avui mateix, d'una proposició no de llei per demanar la privatització dels paradors de l'Estat; en sol·licitar una modificació de la Llei de Memòria Històrica perquè s'anul·lin les sentències franquistes; i en demanar que es canviï el Codi Penal perquè comunicats com el que una unitat de l'Exèrcit va emetre el 18 de juliol, «fent apologia del cop d'Estat» -tal com va apuntar Xuclà-, «siguin castigats penalment».
En relació amb la carretera N-II, Xuclà va admetre que les obres entre Tordera i Maçanet milloraran la seguretat, però també «certifiquen la no construcció d'una via ràpida»; una crítica que va refermar amb el fet que l'Estat «ha tornat a cancel·lar 3 quilòmetres de desdoblament entre Medinyà i Orriols».
Encara sobre infraestructures viàries, el diputat va recordar que aquest any han intentat obrir sense èxit el debat sobre l'acabament de les concessions de les autopistes; que, pel que fa a Girona, finalitzarà el 30 d'agost de 2021. En aquest àmbit, el PDeCAT va reiterar la defensa del model vinyeta dissenyat per la Generalitat.
Candidats municipals
En clau més propera, el diputat al Congrés va avançar que avui el Comitè Executiu del partit autoritzarà la celebració de 19 processos de primàries per escollir els seus candidats municipals. L'elecció de Marta Madrenas
Per la seva banda, el senador Joan Bagué va ressaltar la presentació de 100 preguntes escrites per part del seu partit al llarg de l'últim any i va celebrar que el Tribunal Constitucional els donés la raó, de manera que fos possible que tinguessin grup propi.
