Un sondeig realitzat a Catalunya i Andorra detecta la recuperació de la presència de les llúdrigues en el 56,36% del territori gironí. L'estudi es va realitzar a partir de mostrejos sobre 344 quadrícules, de 10 per 10 quilòmetres, que van recórrer una superfície total de 290 quilòmetres a Andorra i Catalunya entre 2014 i 2016. A Girona els resultats mostraven la presència de la llúdriga eurasiàtica en 195 quadrícules i un augment de la presència de l'animal del 10,76%. D'aquesta manera el mustèlid es reparteix entre els rius Muga, Fluvià, Ter i Tordera, des de les capçaleres fins al mar.
L'informe detectava la presència de l'animal a Andorra, en un 85,71% del territori, seguit de Lleida amb un 70,29%, on hi ha hagut un creixement del 16,39%, el sondeig mostrava que on més llúdrigues han trobat és a la conca del riu Garona. Finalment, destaca la recuperació de Barcelona que deu anys enrere no tenia cap llúdriga al territori i ara compta amb un 33,82%.
Aquest estudi, de dos anys de durada, és el quart sondeig que s'ha realitzat, el primer es va fer l'any 1984, seguit del 1994, 2004 i 2014. Els primers treballs de camp es van fer a principis dels anys vuitanta per conèixer la situació de l'espècie que aleshores es trobava en perill d'extinció per l'abocament indiscriminat de residus als rius, per l'abús de les aigües per al reg, la producció d'energia hidroelèctrica, la construcció de preses o la persecució directa. Tots aquests factors van col·laborar en destruir els hàbitats naturals del mustèlid.
Reintroducció de la llúdriga
Segons el sondeig realitzat els motius de la millora poblacional són múltiples, però una de les causes de l'augment s'atribueix a la millora de la qualitat de les aigües continentals per la instal·lació de depuradores i la disminució d'abocaments tòxics. L'informe posava de manifest que un canvi fonamental en l'hàbitat de les llúdrigues ha estat l'aparició del cranc americà, una espècie exòtica, abundant i fàcil de capturar. L'estudi destaca un altre factor que ha afavorit la presència de les llúdrigues: que els rius disposaven de bons refugis, boscos de ribera o àrees inaccessibles.
La reintroducció del mustèlid a les conques de la Muga i del Fluvià l'any 1995 va afavorir l'expansió de l'espècie per les comarques gironines. L'informe de l'any 2006 sota el títol, «El retorn de la llúdriga», de Deli Saavedra i Jordi Sargatal, posava en relleu la importància del Projecte Llúdriga, realitzat entre 1984 i 1997, per reincorporar l'animal als Aiguamolls de l'Empordà i en altres territoris de la demarcació de Girona.
Recuperació al Pla de l'Estany
L'Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l'Estany (Limnos), comunicava el 18 de juny passat la recuperació de la llúdriga a la zona amb l'observació de quatre animals en el cens visual de mustèlids. Els censos organitzats per Limnos consisteixen a col·locar observadors en silenci durant dues hores al vespre i hora i mitja a la matinada a diferents punts de l'Estany, com la llacuna de Margarit, per tal d'observar la població de mustèlids a la zona.
Segons Limnos, la llúdriga eurasiàtica habita en una àmplia varietat d'ecosistemes aquàtics: rius, torrents, rieres, embassaments, zones humides i, fins i tot, àrees costaneres, pescant fins i tot al mar. S'alimenta principalment de peix o crancs americans, encara que també poden menjar granotes, serps d'aigua o insectes.
A Catalunya aquesta espècie està protegida per la Llei 3/1988 de protecció dels animals i, en l'àmbit espanyol per la Llei 4/1989 de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres. A més, l'any 2002 es va aprovar el Pla de conservació de la llúdriga a Catalunya, a través del qual es van poder aplicar mesures de protecció i actuacions de foment de la seva població en els ecosistemes fluvials i aquàtics.
