Des de l'any 2012 els turistes que visiten Catalunya paguen l'Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET), la coneguda, i polèmica en el seu moment, taxa turística. Des que es va implantar, la recaptació a la província de Girona no ha parat de créixer; també ho va fer el 2016, quan aquesta quota -que els visitants abonen un màxim d'una setmana i que varia dels 0,5 als 2,5 euros diaris en funció de la situció, tipus i categoria d'establiment- va aportar a les arques de la Generalitat (a la que li correspon el 70% del pastís) i dels Ajuntaments (fins ara s'han quedat el 30% de l'impost, però a partir del proper exercici acapararan el 50% dels ingressos) la suma de 8,89 milions d'euros, un 8,8% més que el 2015, diners que es reinverteixen en la millora de les destinacions. Puja, doncs, la recaptació per aquest impost, en la línia que marca l'evolució anual del nombre de visitants estrangers, que el 2016 s'enfilava fins als 5,094 milions a Girona, dada històrica que es traduïa, alhora, en una despesa estimada rècord: segons l'Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat, cada turista es va gastar una mitjana de 963 euros l'any passat a Catalunya. En números absoluts, això es tradueix, a la província, en 4.905,6 milions d'euros. El pes del turisme en el Producte Interior Brut (PIB), per tant, és evident, fins al punt que genera el 13% de la riquesa de la província, segons el Patronat de Turisme Costa Brava-Girona; en municipis com Lloret de Mar, el «monstre» del sector, el turisme representa el 25% de la riquesa bruta, assenyala l'organisme de la Diputació. En ciutats com Girona, tot i que queden a anys llum dels registres estratosfèrics de Lloret -que el 2016 va acollir 1,288 milions de turistes internacionals, amb un despesa aproximada de 1.240 milions, en base als càlculs de l'Observatori del Govern-, aquesta activitat va guanyant pes (i detractors, a jutjar per la creixent tendència de la turismefòbia): segons l'Observatori de l'Ajuntament, l'any passat es va tancar amb 277.600 visitants, un 10% més que el 2105, dels quals 155.300 eren estrangers i que, a 963 euros per cap, van efectuar una despesa de 149,26 milions d'euros. Pel que fa a recaptació en concepte de l'IEET, la capital és la que va registar un creixement relatiu més important l'any passat: un 22,5%, amb una xifra final de 311.791 euros (el 2015 van ser 254.320,31, segons les dades del Departament d'Empresa).
La Selva marítima, una potència
En tant que potència turística, la comarca de la Selva aporta pràcticament la meitat de la recaptació via taxa turística de la província: 4,035 milions d'euros el 2016, un 9,7% més; això s'explica pel pes més que específic que té Lloret, amb 2,82 milions recollits, un 7% més que el 2015, però també per la quantia que aporta Tossa de Mar, el tercer municipi gironí en recaptació, amb 629.988 euros, un 20% més que dos anys enrere. Blanes, per la seva banda, fa una aportació de 387.584 euros i registra, alhora, un increment notable, del 20%.
El Baix Empordà, en segon lloc
Municipis turístics de la dimensió de Castell-Platja d'Aro (521.495 euros recollits l'any passat, el que significa un increment del 8,5% en relació amb l'exerci anterior); Torroella de Montgrí (422.460 euros, un 8,5% més) i Calonge (256.575 euros, amb un increment del 3%), que passa per davant de localitats com Palafrugell, Palamós i Sant Feliu de Guíxols, situen el Baix Empordà com la segona comarca que més diners recapta amb l'IEET: 2,155 milions. El tercer lloc del rànquing comarcal l'ocupa l'Alt Empordà, que el 2016 va acaparar 1,790 milions d'euros en conjunt. Allà, Roses és, amb claredat, el municipi que més ingressos genera: 633.961 euros (és el segon municipi de Girona que més recapta, això sí, a molta distància de Lloret de Mar), seguida de Castelló d'Empúries que, això no obstant, és l'única població que retrocedeix; i ho fa notablement, ja que el 2016 va obtenir un 17,5% menys d'ingressos (231.670 euros). Sant Pere Pescador, de la seva banda, en va aportar 227.244 a les arques públiques en concepte de taxa turística, un 3,6% més que el 2015.
El cas de Vilademuls
La recaptació és molt inferior a les comarques d'interior, com és el cas del Pla de l'Estany; deu pobles d'aquella regió, Banyoles inclosa, van acumular 144.610 euros el 2016. De tots, el que millors registres va obtenir va ser Vilademuls, amb una recaptació d'11.597 euros, uns 1.800 més que en l'exercici 2015.
