Ajuntaments més tancats el 6-D

La majoria de consistoris adherits a l'«obert pel dia de la Constitució» de 2016 aquest any s'han decantat per fer pont

07.12.2017 | 11:10
L´alcalde de Celrà, Dani Cornellà, va anar a treballar, ahir, dia de la Constitució.

Els nostres ajuntaments de comarques gironines [els de la CUP], oberts amb normalitat, perquè no hi ha res a celebrar #Dempeus #perlaRepública», anunciava, ahir, 6 de desembre, data en què es commemora l'aprovació de la Carta Magna espanyola, el perfil oficial de Twitter de l'Ajuntament de Celrà. A la foto hi apareix l'alcalde, Dani Cornellà (CUP), no pas dempeus, sinó assegut davant de l'ordinador, «treballant com cada 6-D». També va obrir l'Ajuntament de Viladamat, «poble viu, alegre i participatiu» –es llegeix al web corporatiu–, governat per Robert Sabater, cupaire a l'igual que Cornellà. Fa un any i un dia, una seixantena de consistoris de la província van obrir per expressar el desacord amb la llei de lleis espanyola, en un context polític ja llavors força agitat pel «procés» català. Ahir, el pont va ser més pont: molt poques corporacions van obrir.

Agenda política intensa

Campanya electoral, expedició independentista multitudinària cap a Brussel·les... La intensa agenda política ha desactivat força la protesta a la japonesa del dia de la Constitució. L'Ajuntament de Verges, per exemple, obria un any enrere, però tancava ahir. Tampoc no hi havia personal operatiu al de Girona, tot i que l'alcaldessa, Marta Madrenas, i alguns regidors de l'equip de govern sí que van anar a la feina, informen fonts municipals. Tampoc s'atenia els ciutadans a l'Ajuntament de Salt; però, com en el cas de Girona, allà alguns regidors també van passar pel despatx. La corporació de Figueres no va estar operativa –l'alcaldessa, Marta Felip, viatjava cap a Brussel·les per donar suport a Carles Puigdemont, «el nostre president» segons l'eslògan de JxCAT i els consellers que fan vida a la capital administrativa d'Europa, lluny de les urpes de la justícia espanyola, que els acusa de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics. Ni la de la Bisbal d'Empordà. Ni la de Blanes, ni tampoc la de Santa Coloma de Farners, segons fonts dels respectius ajuntaments consultades per aquest diari.

Ni Castelló, ni Bescanó

No va obrir la Casa de la Vila de Castelló d'Empúries, que sí que va registrar activitat el 6-D de l'any passat. Ni hi va haver, a diferència del 2016, moviment a l'edifici consitorial de Bescanó, tal com va confirmar l'alcalde, Pere Lluís Garcia. Aleshores, l'Associació de Municipis per a la Independència (AMI) va donar consignes als ajuntaments adherits perquè se sumessin a l'obertura dels edificis consistorials en protesta per la cotilla que, al seu criteri, representa la Constitució espanyola per les aspiracions d'una part molt considerable de catalans, representats en l'anterior legislatura, de forma majoritària, pels escons de JxSí i la CUP.

No hi hagut consignes

Aquest any, el de l'aplicació a Catalunya del controvertidíssim article 155 de la Carta Magna, no hi ha hagut consigna i, excepte en casos comptats com el de Celrà, no han circulat gaires fotografies d'alcaldes i regidors treballant en aquest dia festiu del calendari oficial espanyol. Aquest pont, doncs, ha estat més pont que l'anterior per a més representants polítics.

«Ens ataca a cops de porra»

«Una Constitució espanyola que ens ataca a cops de porra no ens serveix per res», afirmava l'alcalde Cornellà a Palamós en qualitat de número dos de la candidatura anticapitalista a les eleccions del 21-D, convocades, paradoxes de la vida, en virtut de l'article 155 i per obra i gràcia del Consell de Ministres que presideix Mariano Rajoy.

«Constitució catalana»

«Durant els últims anys l'únic que ens ha ofert la Constitució espanyola ha estat repressió», insistia Dani Cornellà, que assenyalava que en les propers comicis «tenim una oportunitat per iniciar el nostre propi camí i elaborar una constitució catalana que ofereixi respostes a les problemàtiques d'aquest país». Ho deia en el marc de l'escudellada popular que els cupaires van organitzar al Baix Empordà per, precisament, expressar rebuig a la Carta Magna aprovada en referèndum l'any 1978. Poca polèmica, o gens, doncs, aquest any, per si els ajuntaments obrien o no. Una situació que contrasta força amb la viscuda el desembre de 2016, quan fins i tot una dotzena de consistoris aleshores oberts van rebre trucades dels Mossos d'Esquadra uns dies abans; la policia volia saber si pujaven o no la persiana. No ha transcedit per què sol·licitaven aquesta informació.

Subdelegat agraït

De la seva banda, la subdelegació del Govern central a Girona commemorava, abans-d'ahir, l'aniversari de la Constitució, en un acte en el qual el subdelegat Juan Manuel Sánchez-Bustamante expressava agraïment per l'aplicació de l'article 155 que el 28 d'octubre passat va desembocar en el cessament el ple del Govern que presidia Carles Puigdemont. En l'acte institucional que va presidir, Sánchez-Bustamante va llegir l'article que, diu, ha permès «aturar el greu perjudici econòmic i social» provocat per l'independentisme.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema