El Col·legi de Treball Social de Catalunya (CTSC) denuncia que la lentitud amb què la Generalitat està tramitant la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que a les comarques de Girona han demanat almenys 4.320 persones, perjudica un col·lectiu amb «greus dificultats ecònomiques» i per al que «la urgència de la resposta és important», ja que en depèn la seva subsistència. La referent de la Comissió de Serveis Socials Bàsics d'aquest col·legi professional, Mercè Civit, és qui es mostra així de contundent i denuncia l'existència d'«un caos en la gestió».

Mercè Civit va concretar que els treballadors socials han detectat aquest «caos» -que, com va apuntar, també inclou «algunes notificacions contradictòries»- a partir del seu contacte directe amb la població més necessitada, als serveis bàsics on treballen i reben el seu malestar. Una confusió que va atribuir a la manca d'un reglament que, tot i entendre que és difícil d'elaborar amb la situació política actual, va alertar que porta a improvisar respostes «que, de vegades, no són homogènies a tot Catalunya».

Unanimitat gironina

Pel que fa a Girona, la representant de la Comissió de Serveis Socials del Col·legi de Treballadors Socials va destacar la «unanimitat» dels col·legiats en «la lentitud dels procediments». Tant a aquí com a la resta de comarques, denuncien que la tramitació de moltes peticions s'allarguen més dels quatre mesos que fixa la mateixa llei per donar una resposta positiva o negativa. Un retard que, com va lamentar Civit, aboca les persones afectades a seguir demanant ajudes individualitzades als ajuntaments i a recórrer als Bancs d'Aliments. «La lentitud fa que els ajuntaments continuïn amb polítiques assistencialistes, que no era la filosofia de la llei», va afegir la referent del CTSC a la Comissió de Serveis Socials Bàsics.

També va explicar que han identificat «un altre problema important» perquè, si bé la llei diu que ha de ser compatible amb altres prestacions de l'Estat, no sempre és així. «Tindrien dret a rebre la diferència econòmica fins arribar a la renda mínima i s'ha denegat», va afirmar.

El termini per començar a demanar la Renda Garantida de Ciutadania es va obrir el setembre de 2017 i el calendari previst pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies marca l'abril de 2020 com la fi del període transitori per aplicar-la. D'aquesta manera, ara fa sis mesos que la Generalitat va obrir les portes perquè hi entressin totes les persones que cobraven la Renda Mínima d'Inserció (RMI), equivalent a 426 euros; i, també, les persones que ho demanessin i complissin una sèrie de requisits.

La planificació inicial preveia la creació d'una comissió formada per membres del Govern de la Generalitat, agents socials, econòmics i entitats, que havia d'avaluar l'aplicació de la renda garantida i fer-ne un seguiment mentre duri la seva implantació. Una comissió que no s'ha creat i que els treballadors socials han reclamat al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que els acaba de comunicar que es constituirà de manera informal després de Setmana Santa. La creació oficial d'aquesta comissió de govern depèn d'un decret frenat per la intervenció del Govern de la Generalitat per part de l'Estat, una situació davant la qual el Col·legi de Treball Social de Catalunya afirma que és «imprescindible» recuperar «l'autogovern des de les pròpies institucions catalanes».

A l'espera de dades definitives, al febrer el Departament de Treball va informar als promotors la ILP a favor de la Renda Garantida que el 12% de les peticions (36.000 fins llavors) provenien de Girona.