«A casa nostra els polítics no es cansen de proclamar la recuperació econòmica del país i el manteniment del creixement econòmic. Aquesta veritat n'amaga una altra: el creixement de la desigualtat i el deteriorament de les condicions laborals i de vida de molts treballadors i treballadores». El manifest del Primer de Maig dels Moviments i Col·lectius Obrers Cristians de Catalunya i Balears denuncia amb contundència la distribució injusta de la recuperació econòmica, ja que és «la classe treballadora» la que «suporta la pitjor part de la situació». En concordància amb aquesta crítica, les organitzacions i entitats vinculades a l'Església que donen suport a la declaració proposen «lluitar plegats» per «un treball decent per a tothom».
Això passa per: garantir uns «salaris justos que permetin viure amb dignitat» («cal acabar amb la bretxa salarial tant a nivell de gènere com a nivell generacional», sostenen); situar el Salari Mínim Interprofessional en els 1.000 euros mensuals; assegurar unes «jubilacions dignes»; assegurar la «defensa dels drets laborals»; impulsar l'«economia social solidària (cooperatives, empreses d'inserció...)»; modificar la llei d'estrangeria per «possibilitar que les persones treballadores immigrades tinguin el dret a regularitzar la seva situació» i «reduir la jornada laboral», això és: «treballar menys per treballar tothom». En aquest context, aquests moviments denuncien, també, l'«obstaculització de la Renda Garantida de Ciutadania» i en demanen «la implementació ja».
«Deriva neoliberal»
Davant la «deriva neoliberal» que «ho converteix tot en un mercat» en el que prevalen, sobretot, «els beneficis de l'empresa i dels accionistes», és necessari «tornar a aixecar la veu» a favor de «les persones treballadores, exposen els Moviments Obrers Cristians en el manifest. Principalment, afegeixen els sotasignants, per a aquells qui «més pateixen aquestes condicions indecents, que impedeixen desenvolupar la vida com a persones lliures i éssers socials».
