Reclamen més concreció en el Pla contra el suïcidi

Les dades són contundents: els pensaments suïcides i els intents de treure’s la vida han crescut notablement després de la pandèmia. Davant d’això, l’evidència és que l’entorn influeix tant o més que els trastorns mentals a l’hora de plantejar-se el suïcidi. 

L’entorn beneficia, com quan durant el confinament es va generar una relació estreta entre els membres de la família; i l’entorn socioeconòmic de crisi posterior pot perjudicar. En aquest segon cas és en el que les entitats i els professionals clamen per una actitud preventiva i de treball conjunt, no només de personal mèdic, sinó d’altres agents com la família, l’escola o l’empresa. La crítica a la falta d’acció per part dels polítics és contundent.

Clara Rubio és la presidenta de l’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi. La presentació d’una investigació de Sant Pau que incideix en la necessitat de millorar la prevenció i atendre els factors de l’entorn l’ha portat a fer aquesta denúncia, en declaracions a El Periódico, del mateix grup que Diari de Girona: «Disposem d’un Pla de prevenció del suïcidi excepcional, excel·lent, som pioners, i la realitat és que topem davant la falta de capacitat dels diferents dirigents polítics, mentre que els responsables de portar-ho a la pràctica ni tenen capacitat ni estan habituats a treballar de manera transversal i col·laborativa».

La sentència de Rubio es basa en la constatació que encara «es continua treballant amb una mirada clínica perquè els responsables no tenen les competències ni les habilitats per incorporar la mirada transversal, no la tenen i tot això repercuteix en una pitjor atenció i fa que el Pla quedi en paper mullat més enllà d’accions puntuals». A més, destaca que no existeix ni una comissió de treball que vagi avaluant si els objectius del Pla es van complint.

Per la seva banda, Víctor Serrano, psiquiatra a l’hospital de Sant Pau, especialista en prevenció del suïcidi i integrant de l’equip que ha dut a terme un estudi recent sobre ideació suïcida abans, durant i després de la pandèmia, coincideix en descriure les insuficiències: «L’administració encara va coixa a nivell de recursos per a les persones que tenen idees suïcides», sentencia, i afegeix que «en prevenció s’està invertint molt poc en relació a la magnitud del problema».

Amb tot, Serrano demana més recursos perquè «pot haver-hi molts plans però la veritat és que, des de la meva experiència a l’hospital, atenent trucades del 061 i veient les urgències, detecto que seguim amb el mateix volum de personal a nivell d’atenció al suïcidi, ni veig que es facin grans campanyes a nivell escolar, ni que es prenguin mesures perquè la població no accedeixi a formes letals per treure’s la vida, ni s’està creant un cos de psicologia pública raonable», lamenta el psiquiatra, que denuncia que «falta molt per fer».

Subscriu-te per seguir llegint