El Museu d'Art de Girona va acollir ahir la presentació del tapís de la Casa Burgués, després dels treballs de restauració que s'hi han fet. Aquestes actuacions s'han allargat durant un any i mig, aproximadament, en una actuació finançada en la seva totalitat per la Diputació de Girona, que hi ha esmerçat 52.300 euros. Les restauradores Carme Masdeu i Luz Morata han estat les encarregades de netejar-lo i consolidar-lo, i ahir van explicar tot el procés de restauració d'aquesta peça.

Aquest és un tapís flamenc del qual es té molt poca informació: se sap que l'1 de desembre de 1876 José Burgués i Caramany va cedir el tapís al Museu Provincial de Girona, i a les actes de la Comissió de Monuments de l'any 1876 hi consta la notificació del present. Allà també s'esmenta que el tapís estava molt deteriorat, i que s'havia de procedir a la seva restauració. La datació s'ha fet a través de les seves característiques estilístiques, amb les quals s'ha determinat que data de finals del segle XV o principis del XVI.

L'única referència que hi ha és un fragment de pergamí (5 x 9 cm), cosit al folre a la part inferior dreta, a l'anvers del qual es pot llegir: "6a. Estrado". El revers és una part d'un text escrit en llatí, en curs d'estudi. En referència a aquest mot, "estrado", es tracta d'una estança reservada a les dones amb una estrada com a peça central, molt ornamentada. Aquest àmbit femení prové de la tradició denominada a Espanya "a la morisca", i tenia les funcions de dormitori i de rebedor de visites. El número 6 podria indicar el lloc que ocuparia el tapís en una sèrie.

Pel que fa a la seva autoria, les sanefes incompletes no presenten ni marques d'autoria ni lloc de fabricació. De tota manera, es creu que el seu origen podria ser a Brussel·les.

A través de les tasques de restauració, han pogut sortir a la llum molts detalls que estaven amagats darrere la gran quantitat de pols i brutícia acumulada amb el pas del temps. A més, també hi havia fins a més de seixanta pedaços que distorsionaven la visió general del tapís. El que hi ha representat és una "escena cortesana" ambientada a l'aire lliure, plena de personatges minuciosament caracteritzats i franquejada per dues columnes. Compositivament, el tapís és gairebé simètric. Al centre, i en un pla elevat, es troba el personatge principal assegut en un tron, i als seus peus s'hi pot observar els portadors d'una corona: un ancià i un adult.