El que Michael Moore s'acostumi a ficar el dit a les ferides del seu país no respon sinó a la seva voluntat de recuperar el veritable orgull de ser americà, hipòtesi que demostra a "capitalisme: una història d'amor", el documental amb el que busca els culpables de la crisi.

El popular documentalista no vol comprar els Estat Units amb Europa o Canadà en la seva nova cinta, sinó que vol apel·lar a la capacitat d'il·lusió del seu poble, a les seves bases democràtiques primigènies o a les polítiques del New Deal de Roosevelt.

Aquestes polítiques que, curiosament, es van establir a l'estat del benestar a Europa. "No veig Europa amb visió de miop, ja sé que no sou una utopia. Teniu molts problemes. Si cregués que és tan genial, estaria vivint allà, però segueixo vivint aquí, així que en realitat prefereixo això", explica el guanyador d'un Oscar per "Bowling for Columbine".

"Això" és Traverse City, la petita localitat de l'estat de Michigan on resideix, en la qual ha creat el seu propi festival de cinema i en la que va convocar a la premsa internacional.

"Volia que tots vosaltres vinguéssiu a l'estat amb major taxa d'atur del país, està enmig de la depressió", assegura.

Després de fer una "comèdia de situació" amb Charlton Heston a "Bowling for Columbine" o de buscar la filosofia del suport incondicional de Britney Spears a George W. Bush a "Fahrenheit 9 / 11", Moore volia abordar un romanç.

"Ha estat una evolució natural -fa broma-, és una història d'amor de gent rica que estima els seus diners. Ells no només volen sols els seus diners, sinó també els nostres. Per culpa seva, la resta del món ara pateix ", explica.

En dir "el món", denuncia el mimetisme d'Europa amb la cara més ferotge dels Estats Units. "Deixeu de ser com nosaltres. La vostra societat patirà si privatitzeu la sanitat, si retireu els diners de l'educació”.

La "esperança" Obama

L'expresident del seu país ha estat una atípica musa per al seu cinema, però no troba a faltar la inspiració i dóna la benvinguda a l'esperança gràcies a l'elecció de Barack Obama.

L'administració Bush estimulava la seva ràbia, però amb Obama segrega optimisme. "Tinc molta esperança des que Obama va ser escollit", confessa. Segons ell, ara li toca a la gent estar a l'alçada i, per això, "Capitalisme: una història d'amor", crida a la revolta popular.

"Les coses han canviat"

Amb les seves pel·lícules intenta recuperar aquest cinema per a la democràcia. "Les coses han canviat al meu país: quan vaig fer 'Fahrenheit 9 / 11'- per la que va guanyar la Palma d'Or a Cannes- el 70% creia en Bush i en la guerra. El 2004 era un 'outsider'. Però en el 2008 la majoria dels americans estaven d'acord amb mi ", argumenta.

Però, si l'objectiu últim del seu cinema és que el món millori, què seria de Michael Moore en un món perfecte? "M'agradaria ser innecessari en aquest negoci. Si la gent comença a fer les coses millor i no he de fer més pel·lícules, jo estaria encantat", conclou.