L'actor nord-americà Ben Affleck va presentar ahir en el 67è Festival Internacional de Cinema de Venècia el seu segon treball com a director, The Town, un entretingut film que també protagonitza en el paper d'un lladre de bancs al que li acaben robant el cor. La pel·lícula, de la qual l'exparella de Jennifer López és també guionista, es presentava al certamen cinematogràfic italià fora de concurs, com una de les grans produccions nord-americanes que inclou el cartell del Festival de Venècia i que millor ha estat rebuda a la Ciutat dels Canals.

El film, que compta amb la participació de la britànica Rebecca Hall (la Vicky de Vicky, Cristina, Barcelona) i que està basada en la novel·la Prince of Thieves (El príncep dels lladres), de Chuck Hogan, explica la història d'una banda de lladres de bancs de Boston que no poden escapar de la realitat delictiva que els envolta des de fa anys. El cervell del grup és el personatge que interpreta Affleck, Doug MacCray, qui veu com la seva destinació canvia quan coneix més a fons la directora d'un dels bancs que atraca, robant-li el cor i fent-li veure la llum. Però la presència del món del delicte en la vida de MacCray fa que li sigui molt complicat sortir d'aquesta realitat i que l'amor cap a la jove, interpretada per Hall, acabi sent només una excusa per escapar.

"Em vaig plantejar si estava glorificant un personatge criminal o glorificava la violència. Aquesta pregunta era important. Les conseqüències morals eren importants. Però he intentat ser precís i també el més complex possible", va comentar Affleck durant una roda de premsa a Venècia.

Drama africà a competició

En quant a les pel·lícules a competició, Venus Noire, el nou treball d'Abdellatif Kechiche, va arribar ahir amb diners francesos, ritmes africans i l'actriu cubana Yahima Torrès al Festival de Venècia, on també es va projectar una mostra del poderós nervi del nou cinema grec titulada Attenberg, d'Athina Rachel Tsangari.

El director francotunecià va arribar a Venècia per presentar un recorregut per l'últim any de vida de Saartjie Baartman, una bosquimana que el 1817 va morir a París després d'haver estat explotada com a espectacle per a les masses, objecte d'estudi científic, divertiment de la burgesia i prostituta exòtica. Per la seva banda, a Attenberg, Tsangari crea un nou codi per a uns joves neutralitzats per l'excés d'estímuls i que "s'han convertit en humans que es comporten com a petits animals". D'aquí el títol de la pel·lícula: sembla un documental de David Attenborough per a la BBC.