El Port de la Selva, Cap de Creus, Cala Nans de Cadaqués, Roses, Illes Medes, Cap de Sant Sebastià de Palafrugell, Palamós (en va arribar a tenir dos), Sant Feliu de Guíxols, i Tossa de Mar són els 9 fars històrics de les comarques gironines, que continuen funcionant, avui automatitzats, excepte del de Palamós, que es manté habitat. Integrats en l'ampli i complex sistema de senyals marítims, els fars es troben sempre situats en els sortints del litoral, per projectar el seu rotatori senyal lluminós i orientar amb eficàcia els vaixells de nit i en condicions de mal temps. Aquest fet explica que des de Tossa de Mar cap al sud s'hagi de recórrer molts quilòmetres fins arribar al següent far, el de Calella de la Costa: llargues platges de sorra sense esculls formen aquell litoral.
El llibre de David Moré Aguilar, basat en una exhaustiva recerca a diversos arxius feta al llarg de 15 anys, ofereix la llista dels més de 250 farers que, a partir del 1851, han servit a les comarques gironines. L'any 2000 es va construir a Torredembarra el que per ara és l'últim far de Catalunya.
Discriminació
L'autor del volum atribueix al centralisme barceloní el que, per a ell, és en tota regla una discriminació. L'única província espanyola sense autoritat portuària és la de Girona. Així, l'òrgan gestor dels fars gironins és l'Autoritat Portuària de Barcelona. Així estan les coses des de l'any 1992, quan l'estat va fulminar aquest cos de funcionaris, l'únic liquidat fins ara. El 1992, l'Estat va traspassar els funcionaris com a personal laboral contractat a les autoritats portuàries, que es comptaven en una cinquantena. Si volien mantenir l'estatus de funcionaris s'exposaven a un incert trasllat. A Catalunya només hi ha dues autoritats portuàries, la de Tarragona i la de Girona. "És un fet inexplicable, l'extens litoral gironí depèn de Barcelona, és una discriminació", ?lamenta Moré.
El llibre es pot trobar al Museu Marítim de Barcelona.
