Llàtzer Garcia estrena una comèdia sobre el fracàs

La peça, que beu de les influències del Hollywood dels anys 30 i 40, sorgeix arran d'una experiència que el mateix autor va viure al cafè-teatre Llantiol de Barcelona, on va tenir només una hora per preparar un espectacle.

Com diu Garcia, Ens hauríem d'haver quedat a casa va més enllà de fer "teatre dins el teatre" i es converteix en una comèdia que té com a màxima explicar al públic "la bellesa del fracàs", no només de l'obra que els protagonistes volen representar, sinó també de les seves vides.

Llàtzer Garcia feia temps que tenia al cap l'argument d'Ens hauríem d'haver quedat a casa. La idea li va venir quan començava a fer teatre i havia de fer una prova al cafè-teatre Llantiol de Barcelona. Es va trobar que, per preparar tot l'espectacle, li van donar només una hora. "A més, ens deien que no trepitgéssim una part de l'escenari, perquè podia cedir", explica enriolat.

Els contratemps i les situacions "divertides" que van provocar aquesta experiència són el punt de partida de l'obra que ara estrena a Temporada Alta amb una companyia d'actors joves que preparen la presentació d'un ambiciós espectacle.

La modèstia de l'espai, però, i el poc temps que tenen per preparar l'obra (una hora i vint minuts) xocaran amb les pretensions dels protagonistes i generaran tota una sèrie de situacions hilarants. L'obra, com la defineix el mateix dramaturg, és una "comèdia trepidant", que a mesura que avança adquireix un tint d'amargor quan cadascun dels personatges despulla els seus sentiments.

I és que els protagonistes no només descobreixen que el desastre i el fracàs són els dos inquilins del lloc on volen representar la seva obra sinó també, al capdavall, de les seves vides. L'obra, que aquest cap de setmana arriba a la sala La Planeta, s'ha gestat amb només tres mesos, durant els quals Garcia ha encavalcat les hores d'escriptura dels diàlegs amb els assajos.

A l'hora de bastir el text, el jove dramaturg admet que la peça beu de les influències del cinema còmic de Hollywood dels anys 30 i 40. Però Llàtzer Garcia també adverteix que el format no és en cap cas cinematogràfic, sinó que tant el ritme com tota la posada en escena són totalment teatrals.

"En aquesta obra no faig només teatre dins el teatre, sinó que també vull explicar la bellesa del fracàs", explica Llàtzer Garcia. Per això, tot i que admet que la gent del ram es pot sentir més identificada amb l'argument, el jove dramaturg també precisa que el missatge de l'obra és adequat per a tothom.

Ens hauríem d'haver quedat a casa no només parla sobre els contratemps dels actors a l'hora de muntar l'espectacle, sinó que també reflexiona al voltant d'altres aspectes com l'obsessió per triomfar a una determinada edat o la crisi de parella, entre d'altres. La peça, una producció de La Planeta en col·laboració amb Temporada Alta, es podrà veure de divendres a diumenge a la sala gironina.

Girona-Barcelona-Girona

Per estrenar-la, Llàtzer Garcia s'acompanya dels actors de la seva companyia Arcàdia. Creada l'estiu del 2009, la companyia també ha estrenat altres espectacles del jove dramaturg, Vent a les veles i Esquivel! Una comèdia estereofònica.

El director de la sala La Planeta, Pere Puig, va explixar que amb Ens hauríem d'haver quedat a casa, engeguen una nova etapa per treballar amb escriptors i dramaturgs joves a l'hora de fer produccions. L'obra, després de passar per Temporada Alta, es podrà veure a Barcelona i després retornarà a Girona per tornar-se a representar a La Planeta la temporada vinent.