Diu la lingüista Ernesta Sala que en el parlar de Cadaqués s'hi usen una colla de locucions i frases fetes que solen intercalar-se en qualsevol conversa entre amics, pescadors, familiars, i sovint deixen els foranis que escolten en la més absoluta incomprensió.

Per posar-hi remei, Montserrat Contos (Cadaqués, 1932) ha recollit les dites i frases fetes més usuals de la vila marinera, i les ha publicat en un volum profusament il·lustrat amb fotografies antigues, que evoquen la profunditat del temps on arrela aquesta particular manera de parlar, i il·lustrat també amb acolories pintures de Ramon Moscardó. Així ha nascut el llibre Ditxos a Cadaqués, una publicació que ha rebut el suport municipal, i que aplega una selecció de dites "en cadaquesenc" relacionades amb la mar, la pesca o el temps atmosfèric, que han anat passant de boca a orella a través de moltes generacions, i que l'autora ha anat recopilant en una feina pacient al llarg d'anys.

"A Cadaqués, oli i peix", és la dita que obre el llibre per explicar-nos que Cadaqués era, abans del turisme, un poble d'agricultors i pescadors.

I així anem trobant dites i la seva interpretació: "La mar com més té més brama", es refereix a la cobdícia humana, ja que qui més té, més vol; "Maig ventós, mariner dolorós", s'inspira en el cul encetat per la fricció del mariner que havia de remar fort en dies ventosos; Qui se l'ha calat, que se la llevi", ve a dir que qui s'ha causat un problema se l'ha de resoldre ell mateix; "lluna ajaguda, mariner dret", significa que les nits de lluna són bones per anar a pescar; "Sa dona i sa saupa tot l'any es palpa. Saupa i dona tot l'any és bona", aquí es fa un símil sexual entres les dones i les saupes, un apreciat peix. Com es veu, les dites "salen", com el parlar cadaquesenc, conservat també en altres viles marineres i en els pobles de les illes Balears.