De les nombroses vil·les descobertes al terme municipal de Tossa de Mar, la dels Ametllers (datada del segle I aC) és la més valuosa. Per protegir aquest patrimoni arqueològic com es mereix, la també coneguda com a Vil·la Vitalis en honor a un dels seus propietaris ha estat ara declarada pel Departament de Cultura de la Generalitat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), segons s'ha publicat finalment al BOE.

El passat mes de maig el departament va incoar l'expedient de la declaració, un fet que segons el consistori ja va arribar amb retard; i és que feia quatre anys que s'havien iniciat els tràmits per tal de poder aconseguir la qualificació.

Amb aquesta protecció, quedaran enrere incidents com els ocorreguts a l'estiu de 2007, quan aquesta vil·la no es va poder obrir a les visites perquè segons el llavors regidor de cultura Josep Colomer l'havien trobada "en un estat de degració horrible": pedres despreses dels murs, vidres blaus de la piscina trencats o escultures robades van ser només alguns dels desperfectes detectats i que s'han anat subsanant fins a aconseguir la qualificació de BCIN.

Aquesta determina, entre d'altres mesures de protecció, la suspensió de llicències municipals de parcel·lació i edificació a la zona, així com la suspensió dels efectes de les llicències concedides.

Zones nobles i de treball

La Generalitat ha atorgat la categoria de BCIN a la vil·la tossenca, que es va descobrir l'any 1914, en la categoria de "zona arqueològica". Fa aproximadament un segle que s'estudia, i ha donat fruits notables com un mosaic figurat amb el nom del lloc i que li dóna una aurèola especial, com ho posen de manifest els autors de Fèlix Turissa. La vil·la romana dels Ametllers i els seus fundus, els arqueòlegs Lluís Palahí i Josep Maria Nolla.

Va ser gràcies a aquesta monografia que es va donar a conèixer que la vinya era la principal aposta econòmica de l'espai, que per aquest motiu va aconseguir perviure més enllà de la mort d'una certa manera d'explotar el camp. A través de les excavacions que s'hi van dur a terme entre els anys 2002 i 2004, es va poder situar la vil·la en el marc global del seu fundus i ubicar-hi una sèrie de petits jaciments, que segons aquests arqueòlegs només s'entenen en tant que formarien part d'una propietat que abastava tota la vall de Tossa.

Les diverses dependències de la vil·la estan situades de manera escalonada, de tal manera que poden adaptar-se al pendent del terreny: a la part superior hi ha la zona residencial o d'habitatge, precedida per una galeria coberta i un conjunt termal.

Segons s'ha descobert a les successives excavacions, durant els segles II i III d.C. s'hi van fer algunes remodelacions i es van afegir habitacions, que es van pavimentar amb mosaics. Aquests estan conservats tant al museu municipal de Tossa com al mateix jaciment.

A la part baixa hi ha la zona de treball amb diverses restes, d'entre les que en destaca una premsa d'oli. Juntament amb la vinya, la seva producció era una de les principals fonts d'ingressos de la vil·la.

Els arqueòlegs determinen que va ser entre els segles VII i VIII que la vil·la va ser abandonada, mentre que una de les parts va passar a ser usada com a necròpolis.