La nau Mars Express de l'ESA ha remès imatges d'una regió al planeta vermell que sembla haver estat esculpida en part per vies fluvials. De nou, això se suma a la creixent evidència que Mart va tenir grans volums d'aigua en la seva superfície en el passat distant.
El 21 de juny de l'any passat, la Mars Express va apuntar la seva càmera d'alta resolució estèreo a la part occidental de Acidalia Planitia, una conca gegantina a les terres baixes del nord del planeta, en la interfície amb Tempe Terra, un terreny més alt i antic. Acidalia Planitia és una regió tan vasta que es pot veure des de la Terra amb telescopis d'aficionat.
Les imatges preses cobreixen part de la vora occidental de la regió, on algunes de les nombroses valls que descendeixen de Tempe Terra mostren una lleugera evidència de patrons de drenatge 'dendrític' emanant d'ells.
La paraula dendrític ve del grec arbre i es pensa que els canals en les imatges han estat formats pel vessament superficial de l'aigua que flueix de la pluja o la neu de fusió durant alguna època llunyana en el passat de Mart.
La presència de valls profundes, amb molt pocs afluents en forma de petites valls més avall, mostra que la pròpia regió probablement es va formar per un procés anomenat "minat" o "soscavat", que es produeix quan l'erosió en la base d'un penya-segat desgasta les capes més suaus de material. El minat treu el suport a la roca més alta, que es trenca en grans blocs, i cau de la paret del penya-segat.
D'aquesta manera, profundes valls poden erosionar progressivament cap amunt, com es pot veure en l'altiplà de Colorado a la Terra.
Sorra fosca
La part inferior esquerra de la imatge sembla estar a l'ombra, però aquesta desaparició és, de fet, a causa de diferències en el material de la superfície: el costat esquerre està cobert amb sorra fosca, probablement d'origen volcànic, mentre que el costat dret està cobert amb la pols més brillant.
Les imatges també mostren falles en l'escorça marciana, que s'estén cap a la regió de la Fossa Ideo. Es creu que han exercit un paper vital en l'alliberament d'aigua mitjançant l'exposició dels embassaments subterranis, possiblement formant llacs en els cràters propers.
