Vint-i-un projectes dins la categoria d'Arquitectura, cinc d'interiorisme, sis en Ciutat i Paisatge i quatre intervencions efímeres competiran per adjudicar-se el proper 12 de juliol un dels premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme. I d'aquests nominats als guardons convocats per l'Associació Interdisciplinària del Disseny de l'Espai del Foment de les Arts i el Disseny, tres pertanyen a projectes de les comarques de Girona: una casa a Cadaqués, el projecte de restauració del Club Med del Cap de Creus, i una instal·lació a l'Hospici d'Olot.

Aquesta és la 54a edició dels premis, que segons el seu president, Guillermo Vázquez Consuegra, destaca per "la qualitat dels projectes presentats". Segons l'arquitecte, el ventall de propostes escollides "posa de manifest l'altíssim nivell de l'arquitectura que es realitza actualment a la península Ibèrica -els FAD tenen en compte projectes tant espanyols com portuguesos-, que es posa al capdavant del sector a tot Europa".

Sobre els criteris que han guiat el jurat a l'hora d'escollir les 36 obres a competició, Vázquez Consuegra ha destacat que s'ha volgut reconèixer una arquitectura "capaç de donar respostes a les necessitats reals de la societat" i que alhora "fugi dels excessos formals".

Consciència mediambiental

En categoria d'Arquitectura, s'ha nominat una casa de Cadaqués, creada pels arquitectes Stephen Bates i els membres de Liebman Villavecchia. D'aquest domicili, ubicat al carrer de Ses Voltes, s'ha valorat que té com a punt de partida "el respecte i el reconeixement de les qualitats del seu entorn", alhora que "se l'apropia de manera intel·ligent i elegant per obtenir un resultat serè, comfortable i luxosament discret".

En Ciutat i Paisatge, el FAD reconeix un projecte que també va ser guardonat pel Col·legi d'Arquitectes de Girona: el projecte de restauració del paratge de Tudela, al Club Med del Cap de Creus. Aquest, realitzat per l'arquitecte paisatgístic Martí Franch Batllori, suposa "la restauració ambiental més important de la conca mediterrània, que esborra la implantació massiva i manté puntualment elements del passat immediat", posant de manifest que l'enclavament ja no roman verge.

Finalment, també hi ha un projecte gironí dins la categoria d'intervencions efímeres; es tracta de la que Xevi Bayona Camó i Arnau Vergés van dur a terme a l'Hospici olotí sota el títol El magatzem dels Reis Mags. Segons el jurat suposa "un muntatge poètic, efectista i evocador", però també se n'ha mesurat "l'eficiència" de mitjans i recursos, "inclòs el baix impacte dels seus elements materials".