Diplomada en dietètica i nutrició humana, Montse Brugués és col·laboradora de TV Girona, ha treballat a la cadena COPE durant 13 anys i fa dietes per a diferents centres. Inclús ha creat la marca Dietaacasa, que fa menús de dietes per a qui no té temps de cuinar.
Com li agrada un cos?
Que estigui en el seu pes. Tant si és d´home com si és de dona.
Moltes s´adonen ara que per lluir a la platja s´han d´aprimar. Massa tard?
Tot depèn del que hagin de perdre, és clar. Però temps, n´hi ha. Es poden fer el que es diu dietes-xoc, durant una setmana o quinze dies. Ara, la seva efectivitat dura també poc temps, després.
Nota un augment de clientela, ara, a poc de començar l´estiu?
Una mica, però tampoc cregui. Augmenten els que es volen posar a punt per a l´estiu, però qui té de debò un problema de sobrepés no està pendent d´això
Hi ha gent a qui preocupa més l´estètica que la salut.
Això està claríssim. Ara, qui es fa una reducció d´estómac o es posa un globus gàstric sí que es preocupa per la salut.
Digui´m primitiu, però per aprimar-se no n´hi ha prou de gastar més calories de les que entren al cos?
En definitiva no és més que això. És fer un balanç. A llarg termini s´ha de canviar d´hàbits. De fet, quan arriba al seu pes, el pacient ha de fer una etapa de manteniment...I aquí ja hi arriben pocs, molts es conformen a haver perdut pes. Però el percentatge va augmentant.
El protagonista de Trainspotting no creu que es pugui estar gras per constitució, ja que «entre els negres que passen gana a l´Àfrica no hi ha obesos».
I segur que no n´hi ha (riu). Però per qüestió de salut necessitem menjar almenys tres vegades al dia.
Gràcies a la crisi quedarem tots tan prims com els nens de la postguerra?
Espero que no arribem a passar gana com després d´una guerra.
Ja sense guerra, als anys 60, els nens eren molt més prims que ara.
Pel que li deia dels hàbits. Els de la mainada d´aleshores eren totalment diferents dels d´ara.
La vida sedentària explica el creixement de l´obesitat infantil?
A més, passar moltes hores davant l´ordinador o la Play incentiva el consum desmesurat d´aliments molt calòrics tipus snacks, llaminadures, etc.
S´és més comprensiu amb un home panxut que amb una dona?
Realment sí. Això són temes estètics. També un senyor calb sembla interessant, i en canvi una senyora...
És dolent menjar per plaer?
Menjar amb plaer està molt bé, una altra cosa és menjar amb golafreria. Estaria bé deixar de menjar quan ja no es té gana, encara que el menjar sigui molt bo. Per això la gent que menja a poc a poc no sol tenir tant sobrepès, ja que la sensació de sacietat arriba al cervell quan fa estona que mengem.
El meu avi, no gaire feminista, repetia: t´has de buscar una dona prima i neta, perquè de grassa i bruta ja s´hi tornarà. És inevitable?
(Riu) No, home. La gent abans no es cuidava tant com ara. Ara ens cuidem més, perquè si un es veu i es nota bé, també es troba millor.
