L'historiador José Enrique Ruiz-Domènec, autor de l'assaig Escuchar el pasado, en què traça per primera vegada una història d'Europa a partir de la partitura construïda des dels trobadors fins a Schönberg, considera que "la música és filla del seu temps i rares vegades un músic fa música d'una altra època". Ruiz-Domènec assegura que la principal aportació d'Escuchar el pasado és que és "la primera vegada que s'interpreta el ritme de la Història amb la música com a font documental, una cosa que sí s'havia fet, als anys 70, amb l'arquitectura o amb l'art".

A l'assaig, que parteix d'unes conferències i audicions que va organitzar a Barcelona el 2003, l'historiador es dirigeix a un lector mitjà, al qual li pot interessar la música clàssica i la història, però que no necessàriament ha de ser especialista i per aquesta raó, explica, "vaig desterrar l'argot musical i no es tracta d'un llibre de música en el sentit clàssic, no hi ha partitures". De les nou sessions, només Beethoven té un capítol monogràfic, perquè "és la clau de volta, travessa tres èpoques".

Per a l'historiador, "el que millor defineix el ritme de la Història d'Europa és la seva música, des del segle XII fins ara, i durant aquest període la música va ser l'únic element que va compensar l'esperit agressiu i conquistador dels seus pobles". En els vuit segles que analitza Ruiz-Domènec, "es produeixen dos o tres grans guerres per segle, i la música, que és, a més, l'únic art internacional -la pintura romànica és diferent al nord i al sud- serveix moltes vegades de catarsi".

Händel compon el seu popular Messies quan descobreix la insensatesa de Frederic el Gran en el seu atac a Àustria per conquistar Silèsia l'any 1741, que "representa el retorn a les guerres de religió entre catòlics i protestants".

L'atzar de la història és darrere de moltes de les fites de la música clàssica: "Si no hagués fracassat en la música religiosa, Monteverdi no se n'hauria anat a Venècia, on va posar les bases de l'òpera".

És cert que Palestrina es va convertir en "l'arma musical de la Contrareforma, però cal reconèixer que va evitar que el Papa liquidés la música al Concili de Trento, i va permetre que arribés la música del Renaixement, i el madrigal posa les bases perquè poguessin existir Monteverdi, Scarlatti i Vivaldi".

La importància del factor humà té el seu reflex en Lluís XIV, el Rei Sol, que amb la construcció de Versalles propiciarà la música alegre de Lully, però que "en entrar en un misticisme agut en els seus últims anys, necessitarà d'un altre compositor que li expliqui el que li passa, i aquest és Charpentier".