L'actor català Fernando Guillén, protagonista, entre moltes altres pel·lícules, de Mujeres al borde de un ataque de nervios, va morir ahir a Madrid als 81 anys, ha informat l'Acadèmia de Cinema. Pare dels també actors Cayetana i Fernando Guillén-Cuervo, va guanyar un Goya per Don Juan en los infiernos i va desenvolupar una sòlida carrera teatral i televisiva.
Fernando Guillén va morir a les 14.30 hores a l'Hospital San Chinarro de Madrid, "per causes naturals", va informar la família en un comunicat. La família ha agraït a més, en la nota, "el respecte i l'afecte de tots".
La capella ardent de l'actor, nascut a Barcelona el novembre del 1931, va quedar ahir instal·lada al tanatori de La Paz, a Tres Cantos.
Una veu que podia doblar un western per a Pedro Almodóvar i una gallardia que el va convertir en un Don Juan crepuscular per a Gonzalo Suárez, a més d'uns gens que van il·luminar el clan Guillén Cuervo. Fernando Guillén serà recordat com el galant de la veu càlida i la dicció perfecta.
Cinema i teatre
Com molts actors de la seva generació, Fernando Guillén es va haver de conformar amb una indústria cinematogràfica més aviat pobra i nodrir el seu prestigi al teatre els anys de la dictadura.
Però l'home que tornava boges totes les Mujeres al borde de un ataque de nervios o la interpretació que li va donar el Goya, la del pictòric i decadent Don Juan en los infiernos del sempre poètic Gonzalo Suárez, són només la punta de l'iceberg d'una àmplia carrera premiada amb la Medalla d'Or de les Belles Arts el 2007 i la del Mèrit al Treball de 2007.
En la seva arrencada teatral encara trobaria més companys que es convertirien en grans figures, com Fernando Fernán Gómez o Núria Espert, i en el cinema va ser José María Forqué qui el va descobrir a Un día perdido (1953). Mentre el setè art li reservava títols del tipus Las de Caín, La decenteVen a Alemania, Pepe, al teatre formava el 1969 companyia amb la seva dona, Gemma Cuervo.
En el professional abordarien autors com Edward Albee, Jean-Paul Sartre, Buero Vallejo o Lope de Vega. En allò personal, tindrien dos futurs actors, Cayetana i Fernando Guillén Cuervo, i una filla més, Natalia.
Però ni als escenaris ni en el cel·luloide. La popularitat de Fernando Guillén va començar a fer-se efectiva gràcies a la televisió acabada la dictadura, especialment amb La saga de los Rius, així com la primera realització de Pilar Miró, Lilí.
Als vuitanta va arribar el seu moment a la gran pantalla. Asalto al Banco Central, de Pedro Costa, o La estanquera de Vallecas, d'Eloy de la Iglésia. I llavors van aparèixer els seus tres directors clau: Pedro Almodóvar, Gonzalo Suárez i José Luis Garci. Amb el primer, a més de Mujeres al borde de un ataque de nervios, va treballar a La ley del deseo, ¡Átame!, Talones lejanos i Todo sobre mi madre.
Amb Suárez va arribar el Goya amb la citada Don Juan en los infiernos, i amb el tercer va desenvolupar una gran amistat i una fructífera relació professional. La herida luminosa, El abuelo, You're the One són altres títols. Va estar en els debuts d'algun dels directors més importants d'avui: en el ?d'Isabel Coixet en Demasiado viejo para morir joven o el d'Álex de la Iglesia a Acción mutante.
