Malgrat no estar en primera línia, el periodista Lluís Foix segueix sent un dels homes més influents de Catalunya, segons les últimes enquestes. I, no obstant això, ell només es considera un home de camp, arrelat a la vall del Corb, com explica en el seu llibre La marinada sempre arriba.

Foix reconeix que en aquest moment de la seva vida, amb molt recorregut a la seva esquena, la temptació d'anar a la infància és molt gran, amb imatges sobre una realitat de postguerra, en un món petit, amb moltes penúries i poques frivolitats. "I quan algú m'ha preguntat d'on era, sempre dic amb orgull que de Rocafort de Vallbona, de la vall del Corb, jutjat de Cervera, província de Lleida i bisbat de Tarragona", es pot llegir tan bon punt va començar aquestes memòries.

Qui va ser director de La Vanguardia, director adjunt i sotsdirector en diverses etapes del diari, corresponsal a Londres i Washington, a més de cobrir conflictes bèl·lics o enviar cròniques des de 84 països diferents, té ganes que les noves generacions coneguin com es vivia a l'Espanya dels anys quaranta i cinquanta, "molt marcada per les ferides de la guerra i per la misèria, però també per una gran vitalitat".