A la Terra Alta encara expliquen històries sobre aquell llunyà estiu de 1909, quan una model francesa, Fernande Olivier, va trasbalsar la monòtona vida tradicional del veïnat, on va arribar acompanyant Picasso.

L'impacte que la presència d'Olivier -de nom real Amélie Lang- causa en aquella societat de principis de segle XX, fins al punt de generar multitud d'històries que s'han anat transmetent oralment al llarg de més d'un segle, és el punt de partida per a la novel·la L´estiu de l´amor. El periodista i escriptor Orensanz treballa aquesta matèria primera per donar forma a un relat de ficció que, en gran mesura, beu també de fonts documentals i documentades.

L´estiu del 1909, Picasso passa una temporada a Horta de Sant Joan, allotjat amb la seva amant a la fonda de la plaça Major, a l'Hostal del Trompet.

«(Picasso) es tanca al seu estudi que tenia a tocar de la fonda i s'aïlla en el seu cubisme analític. Fernande té moltes hores lliures durant el dia, però ve malalta, amb còlics nefrítics, es troba molt malament. Quan millora, es relaciona amb la gent del poble i causa sensació per la manera de vestir i de fer», relata Salvador Carbó, fundador del Centre Picasso d'Orta i gran coneixedor de la figura del pintor.

Fernande freqüentava el cafè del poble amb els seus barrets cridaners i no dubtava a posar-se a ballar al so de la pianola. Cap dona havia trepitjat mai un d'aquests establiments fins aquell moment: era un territori exclusiu dels homes. Tot un esdeveniment.

Per contra, la seva relació sense matrimoni amb Picasso s'havia convertit en font de conflicte per als sectors més reaccionaris i pròxims a l'Església catòlica. Fins al punt que un grup de beates va decidir mostrar la seva ira llençant pedres contra el balcó de la fonda on s'allotjaven. Picasso va posar fi a l'incident irrompent amb una pistola a la mà. Una anècdota que el mateix pintor corroboraria anys després, segons apunta Carbó.

Bona part d'aquests episodis queden perfectament documentats en les cartes que Olivier va escriure des d'Horta a la seva amiga, l'escriptora nord-americana Gertrude Stein i la seva companya Alice B. Toklas, en aquell moment establerta a París. La tasca posterior del Centre Picasso d'Orta o els treballs de Josep Palau i Fabre han servit també de base per reconstruir l'episodi. Orensanz, però, vol anar més enllà.

En bona mesura, és la història de l'arribada inesperada d'una forastera enlluernadora a un petit poble rural, típic mediterrani, marcat per la tradició i la religió. Un esdeveniment catàrtic, un trasbals social. «Jugo a imaginar, a exagerar què va passar. Estic convençut que el protagonista de l'estiu d'Horta de Sant Joan l'any 1909 no va ser Picasso, sinó Fernande Olivier. Era una model parisenca, guapa, elegant, llegida, culta, refinada, una marciana en un poble com aquell».