Demà, dilluns, farà 80 anys dels anomenats Fets del Sis d'Octubre de 1934, un procés d'insurrecció que va comportar la proclamació de l'Estat Català, la mort d'algunes persones durant enfrontaments puntuals però violents, i una forta repressió i condemnes de presó per a personalitats de l'època.
En moltes tertúlies sobre política s'escolten aquests dies veus que comparen el procés actual cap a la sobirania amb aquells fets. Dos llibres publicats per l'editorial Base analitzen aquell moment històric i permeten al lector establir paral·lelismes i distàncies.
Es tracta dels títols Els fets del 6 d'octubre de 1934, de l'historiador Manel López Esteva, amb pròleg de Josep Fontana, aparegut el febrer de 2013, i 6 d'octubre. La desfeta de la revolució catalanista de 1934, dels historiadors Arnau Gonzàlez i Vilalta, Manel López Esteva i Enric Ucelay-Da Cal, acabat de distribuir a les llibreries.
Llum als fets a comarques
Dos llibres que aporten llum al que va passar a moltes petites poblacions i viles mitjanes de comarques a propòsit d'uns fets de gran transcendència, que en el millor dels casos es tendeixen a circumscriure a la capital catalana, i que han estat pràcticament evaporats de la memòria col·lectiva.
Aquests llibres detallen fets de Figueres, Olot, Castelló d'Empúries, Torroella de Montgrí i moltes altres localitats.
Atenent el cas de la ciutat de Girona, a primeres hores de la tarda del 6 d'octubre de 1934, el comissari de la Generalitat a Girona, l'artista i polític figuerenc Josep Puig Pujades, va destituir l'alcalde de la Lliga Regionalista de Girona, Francesc Tomàs, i va nomenar una gestora municipal presidida per Joaquim Camps i Arboix.
Cap a les nou de la nit, aquest va proclamar l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Es va hissar una bandera estelada.
Miquel Santaló, que un any abans havia sigut alcalde i Ministre de Comunicacions de la República Espanyola, es va adreçar als concentrats a la plaça de l'Ajuntament de Girona i va confirmar la proclamació de l'Estat Català. Es van repartir armes entre la gent d'esquerres i altres forces republicanes catalanistes.
Per la seva part, les tropes de l'exèrcit espanyol es van mantenir a la caserna de Sant Domènec fins poc després de les dotze de la nit, quan van sortir i van proclamar l'estat de guerra. Comptaven amb les forces de la Guàrdia Civil i de la policia al servei de l'Estat.
Els republicans catalanistes van aturar les centrals elèctriques de la plaça del Molí de Pedret i la ciutat va quedar a les fosques.
Va ser una negra nit de caos, amb tres punts de concentració d'homes armats fidels a la Generalitat: l'Ajuntament, el Centre d'Unió Republicana i la Comissaria Delegada, però només aquest darrer va oferir resistència a l'exèrcit espanyol.
Els autors dels llibres constaten que no es va produir cap acció ofensiva contra les casernes de les tropes espanyoles a Sant Domènec ni contra la caserna de la Guàrdia Civil.
Poc després de la mitjanit, un regiment d'infanteria va anar a la Comissaria de la Generalitat i, després de llegir el ban d'estat de guerra, el comandant d'Estat Major Domínguez Otero va requerir a les persones que estaven dins la Generalitat que obrissin les portes "en nom de l'autoritat militar".
Des de l'interior se li va respondre que "calia matar els canalles dels oficials". La resposta dels insurrectes va ser literalment complerta i el comandant Domínguez Otero va rebre diversos trets i va perdre la vida.
El foc intens dels revolucionaris dels Fets d'Octubre d'aquell 1934 va aconseguir fer replegar eventualment l'exèrcit espanyol.
Fins a primeres hores del matí del 7 d'octubre es va allargar el foc creuat. Fins que les metralladores de les forces espanyoles i, sobretot, la notícia de la capitulació de Barcelona van portar el comissari delegat de la Generalitat Puig Pujades a comunicar la rendició.
El Govern català, a la presó
Els Fets del Sis d'Octubre de 1934 van desencadenar un moviment insurreccional catalanista que a Barcelona es va traduir amb la proclamació, per part del President Lluís Companys, de l'Estat Català de la República Federal Espanyola, acció que li costaria l'empresonament a ell i als membres del Govern de Catalunya, a més de la supressió de l'Estatut per part del Govern espanyol.
A part de la tràgica mort del comandant Otero, a Girona, aquella matinada del 7 d'octubre hi va haver diversos ferits i la mort d'un militant del Bloc Obrer i Camperol, Josep Coromines, a la mateixa seu de la Generalitat.
Segons el Diari de Girona de l'època, a la Comissaria de la Generalitat s'havien concentrat uns tres-cents individus proveïts d'armes i municions. Però el 7 d'octubre els detinguts per la Guàrdia Civil i l'exèrcit espanyol ja sumaven uns dos-cents. Un total de 115 persones van ser processades, onze de les quals van rebre penes de presó.
Entre els condemnats hi havia el comissari Puig Pujades, quatre agents de vigilància de la Generalitat, cinc agents de la Guàrdia Civil d'Assalt, el caporal del Sometent Víctor Auguet i el periodista Lluís Bota. Miquel de Palol va estar inicialment entre els detinguts.
Aquell moviment insurreccional del Govern català es va produir com a resposta contra la involució conservadora del Govern espanyol que, amb el suport de la Lliga Regionalista de Catalunya i dels grans propietaris, va oposar-se a la llei de Contractes de Conreu del Govern català, que protegia els camperols de ser expulsats, a més d'atorgar-los terres pròpies.
El Govern de Madrid, una coalició del Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux i la CEDA de José María Gil Robles van aconseguir l'anul·lació de la llei per anticonstitucional.
Aquí va començar l'anomenat "Bienni negre", que va acabar amb l'empresonament del Govern català i la suspensió de l'Estatut. A Astúries els fets van ser molt més sagnants, amb centenars de morts.
Catalunya va passar a estar regida per un governador general nomenat per Madrid, fins que el febrer de 1936 unes eleccions espanyoles van capgirar de nou la situació i van treure de presidi el Govern de Catalunya, i la Generalitat va reprendre plenament les seves funcions.
Per pocs mesos. El 18 de juliol del mateix 1936, els feixistes s'alçarien en cop d'estat i aconse?guirien sotmetre el país a una dictadura de quasi 40 anys. El President Companys acabaria afusellat el 1941 pels franquistes.
Una repressió fora de mida
L'historiador Joaquim Nadal, que aporta al segon dels llibres esmentats l'article El gran daltabaix. Després del Sis d'Octubre, considera que "més enllà de la circumstància concreta del fets revolucionaris d'octubre, el que comptaria de veritat en la perspectiva del desencadenament de la Guerra Civil seria l'actitud de bel·ligerància extrema contrarevolucionària de la dreta".
Nadal valora com una "desproporció desfermada" la repressió de les forces del Govern espanyol "en relació amb la dimensió i les característiques dels fets".
